18 d’abril de 2024 Banya nord de Còrsega. Arran de mar, arriben tímides onades. Sembla que no s’atreveixin a destorbar el repòs de les pedres arrodonides, tan sols volen acariciar-les; mullar amb aigua transparent la seva superfície polida, però sense decidir-se a bellugar-les. L’espetec del rompent és gairebé imperceptible; no gosa trencar tampoc el silenci
10 d’abril de 2024 Tarda de pluja fina i reparadora. Massa dies feia que l’ambient estava enterbolit per la calima, barreja de pol·len, contaminació i pols sahariana —un còctel explosiu per als que patim el fenomen de les al·lèrgies—. Pluja tant breu com reparadora. Pluja que deixa entreveu-re trossos amplis d’un cel blau que no
30 de març de 2024 Si una cosa té la Setmana Santa, és que deixa els carrers de la ciutat a mig gas, o, segons quin i a quina hora, literalment buits. Unes curtes vacances en què el gruix de la gent desapareix i el so ambiental queda esmorteït, tot i que sempre hi ha
25 de març de 2024 Aquest any en farà vint que s’inaugurava a Barcelona el 1r Fòrum Universal de les Cultures. Per si mateix, l’esdeveniment representava un bri d’esperança, una intenció de nadar a contracorrent de les tendències uniformitzadores de la globalització que ja començaven a treure el cap. També suposava en esforç de reconeixement
17 de març de 2024 Sovint, observar el cel i les seves tonalitats és com visitar un museu d’art abstracte. Un museu que cada dia —i de franc— ens té sorpreses reservades. De vegades és al matí, tot just a l’hora de llevar-se: ja sigui una capa de boirina, un reflex especial, una gavina que
6 de març de 2024 Si la llum és temps, els somnis representen els colors de l’esperança; una guspira necessària enmig la negra nit que envolta l’univers. Demà serà un bon dia per encendre flamarada amb la contribució de l’Astre. Veurem així, potser, com la humanitat avança sense perill d’equivocar-se. © Francesc Cabiró,
29 de febrer de 2024 «… A primera hora baixa a esmorzar al cafè de la cantonada i llegeix de passada quatre notícies. Per a la resta del matí, cap a l’hotel a escriure; fins que torna a sortir per dinar, seguit d’un tomb amb la intenció d’infiltrar-se per algun racó pendent d’explorar de la
9 de febrer de 2024 La central tèrmica del Besòs, que dècades enrere havia estat una font important de contaminació ambiental, s’erigeix avui en tot un símbol arquitectònic, no només de Sant Adrià, sinó de tota l’àrea metropolitana del nord de Barcelona. La zona —ja gairebé lliure d’indústries i amb una quantitat de metres quadrats
1 de febrer de 2024 Un joc de tonalitats que pretén abastar-les per complet, tenir-les controlades, ben delimitades; del negre fins al blanc absolut, cerquem els grisos en tota la seva gamma. Fotòmetre en mà, mesurem la intensitat al costat d’una columna, en una cantonada, a l’extrem d’una obertura, a terra, sobre qualsevol superfície plana.
25 de gener de 2024 Amb les hores del capvespre, camino per la gran avinguda de l’extraradi badaloní. He deixat enrere La Salut, Artigues; arribo als blocs arrenglerats de Sant Roc, que traspuen tota la seva senzillesa. Avui és el segon dia d’assaig a l’Ateneu (el de Sant Roc, evidentment). Fruit d’una idea d’una bona
19 de gener de 2024 Podria semblar perfectament una imatge de la Toscana; cavalls, un entorn bucòlic, pedres centenàries… Però ens trobem, ni més ni menys, que a Badalona. Tot pujant per la riera de Canyet… (Sí, aquella on es perdia aigua de fa temps, que circulava per una canal oberta, i que continua perdent-se,
14 de gener de 2024 «… Montpeller s’assembla bastant a com se l’havia figurada, a part de certs detalls que recordava de les explicacions d’un company de feina, que uns anys enrere hi havia estat de vacances. Ara, ja des del tramvia, pot anar veient una ciutat entre històrica i moderna, activa i tranquil·la alhora.
10 de gener de 2024 L’enclavament de Puègverd és un castell medieval occità, del temps dels Càtars. Tot i no ser el més important, ja que el nom de Montsegur acostuma a eclipsar tots els altres, Puègverd va ser el punt inicial —a les acaballes de l’anterior mil·lenni— de la meva ruta dels Bons Homes,
5 de gener de 2024 Per què ens atrau tant l’època nadalenca? Sens dubte —a part d’àpats, regals i retrobaments—, per l’aurèola de misteri que l’envolta. La religió i les tradicions s’han encarregat, any rere any, de recordar-nos-ho: un nen que neix sense concepció, un àngel que ho anuncia, una estrella especial i solitària guia
31 de desembre de 2023 Sempre m’he imaginat els mesos de l’any com a replans d’un edifici d’onze pisos més la planta baixa, de tal manera que l’àtic seria gener; uns replans de llarg passadís, per encabir els trenta dies de mitjana de cada mes. Així, a mesura que l’any avança, descendim un replà per