FINESTRA FOTOGRÀFICA

5 de maig, 2018

Agafant la pista que surt del poble d’Arenys de Munt en direcció al Montnegre, i paral·lela a la riera de Subirans, s’arriba després d’haver recorregut poc més d’un kilòmetre a un lloc certament atípic:  El santuari de Nostra Sra. de Lourdes.

A semblança de l’indret de culte francès s’hi apleguen tots els elements indispensables per poder passar un dia de família a l’aire lliure, a més d’invocar alguna pregària o fer l’ofrena de rigor a la gruta de la Verge.

Era ja lloc de pelegrinatge durant els nostres últims anys de la dècada del 60, quan el pare, amb el seu carnet de conduir acabat d’estrenar, enfilava l’N-II per a gaudir plegats d’un diumenge d’excursió. La carretera de la costa sempre ha estat molt atractiva, i aleshores ja quedàvem ben embadalits tot just passar el turó de Montgat, per travessar tot el Maresme. Un nom de comarca, que per cert no estudiàvem a classe de geografia, com tampoc cap altre, ja que tot se circumscrivia a l’ensenyament dels límits provincials.

Després de passar per Mataró i deixar enrere Caldetes, ja s’endevinaven de seguida els pals de les embarcacions del port d’Arenys de Mar, per a després arribats a la cruïlla del poble, girar tot d’una en direcció muntanya travessant el seu ambient sempre festiu i pintoresc. Poca estona més de cotxe i arribàvem a l’inici de la pista que esmentava.

Eren uns diumenges amb olor de pi i de graellada, per dinar al voltant de la rodona taula de pedra que s’havia de llogar. Dies de joc enmig de la natura, de fet a amagar, de saltar a corda, de curses i de palet amb les pedres planes que trobàvem. També de dòmino o de brisca, i de bóta de vi per als més grans.

Mentrestant, la imatge de la Mare de Déu de Lourdes restava allà pacient, tot esperant el seu moment de glòria, que els primers cops resultava inqüestionablement prioritari, però que amb el costum arribava ja cap a mitja tarda, o al final de la jornada, mentre s’anaven recollint els estris per carregar el maleter del cotxe i deixar-lo altre cop força atapeït i ben tancat, no fos cas que s’obrís accidentalment durant el trajecte de tornada.