FINESTRA FOTOGRÀFICA

28 d’abril, 2018

He vist aquest matí, falciots per la finestra. Els seus xisclets inconfusibles m’han alertat de la seva primerenca presència en aquesta primavera que fa un dies s’ha dignat per fi a fer-se tangible.  Han passat com sempre fent les seves giragonses, mostrant de forma intermitent les atractives siluetes que defineixen un contorn corbat i punxegut.

Hi he recordat per una estona les primeres sensacions d’infant, quan amb la mirada al cel quedava embadalit per l’espectacle d’aquells ocells misteriosos que es movien sense treva, com un desordenat exèrcit, d’aquelles aus nervioses al límit de l’esgotament. Arribaven aleshores formant un grup molt més nombrós, i fixava l’atenció en alguna d’elles per intentar resseguir amb els ulls el seu difícil trajecte, que ple de canvis de direcció constants, i intersectant contínuament amb les seves companyes, feia que el meu inicial propòsit persecutori resultés neutralitzat un i un altre cop.

Avui, mentre des del sofà de casa escoltava una clàssica d’Hummel, han començat la seva ballaruga sota un cel blau, però una mica enterbolit per una barreja d’aire viciat i de boirina matinera. Tornava a perseguir amb els mateixos ulls d’abans els seus estressats i caòtics moviments, que amb un misteriós magnetisme transmetien però paradoxalment una pau indescriptible.