Sant Celoni …, o qualsevol indret

2 d’abril, 2018

A la plaça Major de Sant Celoni, atapeïda d’arquitectura singular, hi destaca però aquests dies, l’esperit de protesta i reivindicació contra la injustícia.

A 6 mesos d’haver fet el Referèndum de l’1 d’octubre, hem tingut ja diverses festes que hem hagut de celebrar de forma agredolça, gairebé a contracor. La castanyada de Tot Sants la passàvem amb la decepció i desorientació pels fets dels cap de setmana anterior, en què el nostre govern va lliurar l’administració catalana a Madrid, amb l’empresonament recent dels dos pacífics Jordis, i mig govern havent emprès el camí de l’exili.  El pont de la Immaculada va ser un clam de llibertat al cor d’Europa. Per Nadal ja feia gairebé dos mesos que teníem membres del govern empresonats, però amb l’esperança que el resultat d’unes eleccions imposades (21-D) capgiressin la tendència. Però les festes de Reis, entre trifulgues partidistes, no van ser tampoc gaire lluïdes. El Carnestoltes i les falles de València han servit per al record i la protesta. I durant la Setmana Santa que avui acaba ha sorgit l’afany desobedient, tot esperant amb cert recel que la justícia alemanya no sigui com l’espanyola i faci honor al nom que té.

Mentrestant, entre manifestacions i llaços grocs hem anat recordant i revivint les imatges de les càrregues policials d’aquell dia, del robatori d’urnes, de la violència programada i desfermada per un Estat que creiem democràtic, i sense prou elements encara per poder valorar si les decisions dels polítics catalans varen ser excessivament prudents o temeràries, si encertades o equivocades, tot i que la intuïció ens indica que l’estratègia prevista no comptava amb la cruesa d’aquelles reaccions i maniobres.

Avui, la imatge de l’apunt és Sant Celoni, però podria ser perfectament Manresa, Barcelona, Puigcerdà.  Ser Mataró, Olot o Tarragona.  Balaguer, Setcases o Teià, per dir-ne d’altres.  Qualsevol racó de Catalunya està a l’expectativa, amatent a les notícies i diposat a poder col·laborar en la defensa democràtica.  Desitjant també que la unitat entre partits no es trenqui, i que la valentia dels polítics superi la seva raonable por.  Que la República proclamada, més d’hora que tard, pugui retrobar el camí de l’èxit.

Afegeix un comentari