FINESTRA FOTOGRÀFICA

15 d’Agost 2017

Assistim aquest estiu, per una banda al Via Crucis que suposa haver d’utilitzar els serveis de l’Aeroport de Barcelona, a causa de la persistent vaga del personal de seguretat, i per l’altra a les protestes de veïns i grups polítics per la massificació del turisme i els seus efectes negatius.

Per a mi, els dos problemes són diferents cares de la mateixa moneda. Problemàtiques que tenen els seus orígens en la precarietat laboral del sector turístic, afavorida per les grans empreses contractants i consentida per governs i sindicats.

No solament els treballadors de seguretat, sinó cambrers de bars i restaurants, assistents i personal de neteja de cadenes hoteleres, veuen impotents com l’explotació econòmica, potser amb comptades excepcions, és el factor dominant en el seu àmbit laboral.

I així és com es poden oferir bitllets d’avió “low cost” i paquets turístics a uns preus excessivament baixos, que provoquen aquest excés de visitants, i l’efecte crida en col·lectius propensos al comportament incívic i groller.

Conclusió: Per evitar aquest cercle viciós, caldria començar per imposar salaris dignes pels treballadors de les empreses relacionades amb l’oci i els transports, sobretot en època estival. També exigir els impostos adients en cada cas.  Uns costos superiors donarien lloc a preus més alts, que amb el temps anirien reequilibrant el sector turístic.

Sí, evidentment, viatjar per vacances hauria de resultar bastant més car.