Exposició “Arnús-Solei, o els capricis de la llum” (16) – BETÚLIA –

28 de Desembre 2016

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El final de la tardor i el començament de l’hivern sempre han propiciat estampes com aquesta.  L’olor de bosc i fullaraca després de la pluja és com un perfum hipnòtic que convida a la meditació i al silenci.

I aquest nostre parc badaloní conté i ofereix generosament aquesta essència.  Tan sols cal acostar-s’hi, observar, mirar, olorar …, i escoltar la remor tranquil·la d’èpoques passades.

Betúlia va ser el títol de la segona novel·la de la Maria Aurèlia Campmany.   En un joc de paraules descrivia el nom de la ciutat caòtica i grisa dels anys 40 i 50 on hi havia treballat de professora, intentant a la seva particular manera d’aclarir aquella grisor i escampar la fullaraca del règim, implacable amb qualsevol forma d’expressió identitària.

No sé ben bé perquè, aquesta escena de l’escala, de les fulles humides sobre el terra sorrenc de Ca l’Arnús, de l’inintel·ligible gravat a la barana de pedra en forma de capitell, i el petit toc de color verd de l’esquifida planta, em van suggerir el nom de Betúlia com a títol de la imatge.  Però aquí queda en testimoni i record d’aquella dama que va saber capgirar situacions i també algunes consciències.

Aquesta entrada ha esta publicada en Exposició - Arnús-Solei, o els capricis de la llum -. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*