FINESTRA FOTOGRÀFICA

12 de Novembre 2016

Aquest 2016, gràcies a la commemoració de l’any Ramon LLull, i en motiu del 7è. centenari de la seva mort (1232-1316), hem tingut l’oportunitat d’apropar-nos a la figura de l’il·lustre pensador mallorquí.

Malgrat la llunyania en el temps (set segles no són poca cosa) hem descobert la vigència de moltes de les seves teories i postulats, i l’aplicabilitat actual dels seus pragmàtics raonaments.   Llull va esdevenir en el seu temps un personatge avançat en el plantejament lògic i pragmàtic de conceptes, que com hem vist a la darrera exposició del CCCB             “La Màquina de pensar i l’Ars combinatòria” , ha influït en molts àmbits creatius, com en algunes formes conceptuals de l’art d’avanguarda, ciència i tecnologia, i en metodologies d’escriptura o d’informàtica.

És però en la vessant religiosa on hi va dedicar la major part dels seus esforços, ideant procediments de combinació lògica i matemàtica pels quals, i segons les seves teories, podien demostrar-se les veritats de la religió cristiana, en contraposició a la judaica i musulmana, imperants també llavors.   En una època en què a l’espectre mediterrani aquestes tres confessions convivien en molts països, va estudiar a fons les seves llengües i cultures, recorrent en múltiples viatges el Sud d’Europa, Nord-Àfrica i Pròxim Orient per difondre les seves teories, sempre però des d’el respecte a altres maneres de veure i d’entendre el món.

Tot i que l’objectiu últim de Ramon Llull era el de la conversió de les altres religions a la fe cristiana, intentava exposar els seus criteris des d’el respecte i reconeixement de la diversitat de pensament, aspecte dominant durant la seva tasca divulgativa i infatigable. Defugint la imposició, i utilitzant sobretot les argumentacions per ell raonades.

La figura de LLull ens pot fer, en certa manera, reflexionar avui en dia, posant un punt d’alerta sobre alguns perills ideològics que ens envolten.  Tenir en compte el context delicat en què vivim, en el qual el totalitarisme fàcil, la intransigència i el rebuig a la diversitat volen treure rèdit de la por i la precarietat per imposar una doctrina reaccionària contra els valors d’acceptació i integració als quals no hem de renunciar de cap manera.