FINESTRA FOTOGRÀFICA

20 de Març 2016

Les enciclopèdies, aquells llibres de text multidisciplinaris de la postguerra que allargaren la seva presència fins a mitjans del segle XX, van començar a fragmentar-se en volums especialitzats per matèries, que engreixaven les carteres escolars dels anys 60, però que donàven a l’ensenyament un aire més modern i culte.

Però aleshores encara, Gibraltar era tractat com un penyal espanyol arrabassat en algun moment nefast pels anglesos, i cap detall ni matís de neutralitat ens il·lustrava el fet, ni per descomptat el situava tampoc en la seva dimensió global.

Una pàtina d’exaltació nacionalista recobria aquells llibres d’antihistòria que patíem, els únics a l’abast, i per tant, considerants pels estudiants del batxillerat elemental de l’època com a portador de veritats absolutes, igual que moltíssimes altres coses aleshores.

Gibraltar, una de les columnes d’Hèrcules de l’antiguitat, confí de la navegació segura de les naus mediterrànies, en poder pels musulmans durant segles (Mont de Tàrik), i passat després a la Corona de Castella com a colofó a la Reconquesta, va tenir l’època més convulsa durant el s.XVIII.

Ocupat el penyal per les tropes angleses (farcides de catalans en aquell setge) durant la guerra de Successió espanyola i que recolzaven l’Arxiduc Carles d’Àustria, fou matèria d’intercanvi posterior al Tractat d’Utrech (1713).   Un tractat multilateral entre les potències del moment, pel qual Espanya cedia l’istme a perpetuïtat a la Corona Britànica, a canvi, entre d’altres qüestions, d’assegurar el seu domini dins el Principat de Catalunya, que havia lluitat contra els Borbons al bàndol Austriacista.

Els segles XIX i XX estigueren plagats, i encara, de maniobres i reivindicacions espanyolistes per deixar sense efecte aquell Tractat (és clar, només en la part que a Gibraltar es referia), i al seu torn de múltiples posicionaments i maniobres polítiques dels britànics en la defensa de la roca.

Arribats a l’any 2002 del XXI, un referèndum sobre la sobirania del penyal va donar un 98% de recolzament a la opció d’exclusivament britànica.