29 Novembre 2014
L’hora en que el cel comença a enfosquir, i la il·luminació elèctrica fa acte de presència, quan encara ja prou llum per distingir detalls, i l’ambient es torna enigmàtic, …uns minuts decisius per captar imatges diferents, aquelles que durant el dia esdevindrien impossibles.
L’hora blava, l’hora favorable per sortir a trobar aquells contrastos i gradacions suaus … l’hora en que també tranquilament es poden endreçar un altre cop els pensaments, i reposar del batibull del tràfec d’un dia potser trepidant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És una hora màgica certament. A mi també m’abelleix sortir a captar el món a l’hora blava, abans no arriba l’hora grisa que retalla el perfil de les coses, una altra meravella, però diferent. Abraçada
Al cel blavós i rogenc de la imatge, s’hi retallen al fons els màstils dels petits vaixells del port de Badalona, i pocs metres més enllà, hi trobem ja el Mediterràni que ens uneix.
Una abraçada també,
Francesc.
És una hora màgica certament. A mi també m’abelleix sortir a captar el món a l’hora blava, abans no arriba l’hora grisa que retalla el perfil de les coses, una altra meravella, però diferent. Abraçada