Gràcies, Francesc, per fer el viatge amb mi. Per a mi va ser molt tendre abraçar-te i reconéixer-te només veure’t: qui ets i els teus ulls fídels i somniadors a la recerca de la imatge i el sentit, on realitat i vida interior, que mira i recrea, s’uneixen. Per a mi també ha estat preciós ser amb vosaltres.
FINESTRA FOTOGRÀFICA
Benvinguts al bloc personal d'en Francesc Cabiró (un espai actiu des de 2007). El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i ajudar a expressar una idea o transmetre algun missatge.
16 de juliol de 2013
4 comentaris
Barcelona (18) – Espai Vilaweb –
15 de juny de 2013
Començo a escriure aquest apunt, ben al contrari de l’habitual, sense un rumb massa definit. Potser amb l’objectiu de voler plasmar un estat d’ànim: El que em produeix la pròpia gestió d’aquest bloc, que al llarg de ja fa uns anys em permet divulgar, expressar, compartir fotografies, acompanyades sempre d’algun relat o reflexió.
Avui em salto les normes, o més ben dit, el costum de parlar del propi bloc un cop l’any, amb els aniversaris.
I és que avui, haig de destacar un fet especial: He visitat l’espai Vilaweb, i conegut directament companys blocaires amb els quals intercanviem comentaris i l’interès mutu pels blocs respectius, en motiu de l’acte de presentació del llibre de poemes “Gramòfon de runes”, de la també companya blocaire Maria Victòria Secall, … sí la del Pèndol de petites oscil·lacions …, en una agradable i íntima vetllada de reflexió, poesia, i cultura en majúscules.
Tornant a casa, dins el glaçat vagó de metro, no he pogut resistir-me a la tentació de començar-lo a fullejar, aíxí que Universitat i Catalunya han pogut olorar ja les primeres línies del gramòfon. Més endavant, Monumental, Encants i Clot eren testimonis d’aquests versos, constatant que…
“…l’arbre era allí,
al sud de l’esfera”
Després, Artigues i Sant Roc han aprés a…
“…dibuixar els camins
amb els peus àgils,”
i han vist com…
“…la color de la pell…
es transmuda,
com els estats de l’ànima…”
I un pèl abans d’arribar a destí,
Gorg i Pep Ventura podien participar encara de…
“…les aromes volàtils,
viatgeres del tren que no atura…”
Moltes gràcies Maria Victòria, per aquest cabal de sentiments en forma de poemes.
I es trencarà avui un altre costum de la casa. Al text de l’apunt cal buscar-li una imatge adient (normalment és la imatge qui origina el text de la finestra). Però serà ja demà, que la son comença a fer acte de presència (3er. i últim trencament).
…A més, tampoc he parlat del bloc, com pretenia. La poesia és la que a près avui la paraula… Millor deixarem doncs les reflexions pel l’aniversari 7è. … pel maig de 2014 !
Bona nit.
17 de Juny 2013
…La imatge de l’apunt.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
-
-
Sí que va ser un dia especial. I la teva crònica, molt bonica.