<< Record i Memòria,
de la Passió,
que va patir,
Déu “nostru” Senyor:
Jesucrist !! >>
Aquesta és la lletania que es va repetint un cop i un altre, precedint els passos de la processó del Dijous Sant. La proclama és cantada per un infant diferent que acompanya cadascún dels passos. Alguns amb veu tímida i suau, gairebé imperceptible, i d’altres a tota potència, saben transmetre però tots ells una solemnitat esgarrifadora.
I els costeruts carrers de Dalt la Vila, que envolten l’Església de Santa Maria, totalment a les fosques, engalanats amb llençols negres als balcons i petites llànties a peu de porta s’omplen de gent que en total silenci va rebent el pas de la comitiva.
La Processó del Silenci de Badalona, que data d’inicis del segle XVII, és de les més antigues dels Països Catalans, remuntant-se doncs uns 380 anys enrere, és declarada “Bé Patrimonial d’Interés Nacional”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sense ser massa religiós -no ho sóc gens-, he de reconèixer que m’agrada l’ambient de les processons. I la música, sobretot el ‘Mater Mea’.
Vicent