9 de Gener 2011
Cal Arnús: Espai de silenci entre el brogit etern de la ciutat.
Fa un parell de díes enfilava camí cap al parc, en un dia humit i amb l’estranya càlidesa d’un ressol mig emboirat. Els capricis de la llum entre els arbres, els mil reflexos a l’estany i desprès la sobtada boira m’han permès captar algunes curioses imatges. Més aviat impressions que potser veuran també la llum més endavant, qui sap.
Avui hi he tornat. Aquest cop sense càmera. He passat unaltre vegada davant l’eucalipto prop l’estany. A mesura que els meus passos em portàven pel camí dels xiprers, per la torre de guaita, pels petits senders atapeïts de fullaraca, intentava aturar els pensaments (difícil tasca), per poder trobar i concentrar-me nomès en l’essencial i més important del nostre viatge.
Crec que no ho he aconseguit, però segur que la quietud i la senzilla bellesa del parc m’oferiràn noves oportunitats.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!