FINESTRA FOTOGRÀFICA

29 de Juliol 2009

Acabo d’enllestir aquest assaig de la Patricia Gabancho, on hi planteja un escenari realment versemblant d’un nou Estat Català, ja per l’any 2010.
L’esdeveniment s’analitza de manera retrospectiva des de l’òptica del 2037, és a dir, amb 27 anys de bagatge en solitari com a país.  

Mitjantçant entrevistes a dirigents polítics del moment, i amb hipotètics retalls de premsa de l’època de la separació, es va disseccionant tant el procés de escisió amb Espanya, com els anys posteriors de construcció nacional.
El llibre resulta interessantíssim, ja que s’hi van desgranant els principals elements en joc: …/…
…/… els d’àmbit pròpiament pol·litic, i els socials. Serveis, infraestructures, immigració i multiculturalitat, llengua, ensenyament, organització territorial, turisme, esport …
Tot plegat resulta d’una política-ficció a mitges, per que en el decurs de les seves pàgines veiem que el que podria resultar difícil o impossible, pot esdevenir factible. Depèn sobretot del grau d’autoconvenciment i de valentia.

La seva lectura i el seu ritme trepidant, ens aboquen a una constant reflexió sobre el nostre present actual, els condicionants del passat, i sobretot a unes noves perspectives de futur.

Per a mi, les veritables perles del relat són els articles de diari ficticis de l’any 2010, escrits teòricament per reconeguts periodistes del moment actual, però amb la ploma de l’escriptora, aixó sí, reproduïnt-hi fidelment l’estil d’escriptura i d’opinió de cadascún.  (Hi trobem per exemple, en Salvador Cots, en Quim Monzó, o en Jordi Barbeta, entre d’altres).

Nomès un petit detall, que trobo que no hi lliga del tot:  La imatge de portada del llibre, amb al·lussió militarista és desdiu amb la descripció del procés, el qual resulta essencialment pacífic i referendat popularment, encara que evidentment no sense entrebancs.
(No us el deixeu perdre !).