FINESTRA FOTOGRÀFICA

Sempre he pensat que la diada de l’1 de Maig, pel fet de representar precisament el Dia del Treball, hauria de ser laborable, i commemorar així amb coherència alló que alguns tenim la sort de preservar. Crec que enaltiríem molt més l’esperit de la diada, i de passada contribuiríem a no empobrir més el PIB, ja prou disminuït.
 
Aixó no hauria d’impedir la cel·lebració de manifestacions reivindicatives, malauradament cada cop més necessàries i carregades d’arguments. Les 24 hores d’un dia donen per a molt. Bé per Sant Jordi treballem, i després tenim temps per comprar la rosa i visitar les paradetes de llibres …

Aquest any, les reivindicacions agafen un caire especialment atractiu amb la campanya del no pagament dels peatges a Catalunya, i també a Mallorca.  La coincidència amb la jornada dels treballadors dona encara més rellevància a aquesta protesta, pel que suposa d’acte de rebel·lia enfront dels centres de poder econòmic i polític, que fa una pila d’anys tenen amortitzades la majoria de víes.

S’ha parlat de primavera cívica, per les iniciatives d’insubmissió ciutadana enfront les situacions d’injustícia econòmica i greuge comparatiu que patim al nostre país: peatges, impostos, infraestructures aturades… I per si no n’hi hagués prou, amb amenaces d’intervenció de l’autogovern econòmic. Aquest primer de Maig, pot representar efectivament un nou despertar de la consciència col·lectiva per aconseguir fites cada cop més importants.

Estic plenament d’acord amb la iniciativa, tot i que reconèc que encara no m’he atrevit a fer aquest gest valent. Així que m’encoratjo a mí mateix i als qui no ho tenen del tot clar, a posar-hi el nostre granet de sorra, i contribuïr a aconseguir els canvis que tant necessitem!