11 de setembre, 2019
La Diada multitunària a la qual vaig participar per primer cop va ser la del 2103, la de la llarga cadena humana, en què a través del visor de la meva càmera aparegueren al meu tram, un a un, més d’un miler de rostres enllaçats per la il·lusió, en un dia inoblidable. Després de la jornada d’avui puc constatar que aquelles mirades de la gent es mantenen igual de vives, això sí però, barrejades amb altres sentiments com el de neguit, de recel i enuig o d’impaciència. La determinació però es manté intacta, i el realisme per la difícil situació actual no sembla que hagi fet disminuir, sinó tot el contrari, l’esperit combatiu tan necessari per a la culminació de l’objectiu comú: LA INDEPENDÈNCIA! Només cal que els nostres representants en prenguin consciència i es posin a treballar només pel país, units de veritat com ho està la gent, ja d’una vegada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!