Ara que ja coneixem la configuració
definitiva del nou govern tripartit, ho podem afirmar amb tota contundència.
Aquest és un govern feble. Un govern constituït més en clau interna, de
repartiment del poder i d’equilibris entre els partits que configuren el
Tripartit II, que no pas amb voluntat d’afrontar, gestionar i resoldre els grans
temes de país que avui tenim sobre la taula. I no parlo només de nomenaments que
responen únicament a compensacions "personals", com són el de la Montserrat Tura
a Justícia o el de l’Ernest Maragall a Educació. Tampoc no parlo només
de la creació d’una vicepresidència fantasma (almenys des del punt de vista de
l’ordenament jurídic i estatutari acabat d’estrenar, que sí que reconeix en
canvi la figura d’un conseller en cap). Parlo, sobretot, d’un govern poruc,
pensat per evitar crisis internes diàries com les de l’etapa del Tripartit I,
però a un cost colossal: no afrontar cap de les decisions estratègiques que el
país avui necessita prendre indefectiblement, tenint en compte les necessitats
presents i futures. Com podrem pensar en una projecció internacional del país
mínimament coherent si ja partim d’una acció exterior biseccionada en almenys
dos departaments? i… com es volen afrontar els nous reptes tantes vegades
esmentats, en recerca i foment del coneixement, prescindint d’un Departament
d’Universitats i Recerca, que tants esforços i complicitats va requerir per a la
seva consolidació durant el darrer govern de CiU?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut Felip
Com a ex-votants (ja fa anys) de CiU, he de dir-te que jo vaig col.laborar – involuntàriament – amb vosaltres a fer del Principat de Catalunya un país feble.
Aquesta és la qüestió!.
Crec que heu de rectificar i a part d’acceptar que no teniu els diputats necessaris – propis o aliens- per governar, cal que compliu la vostra obligació que és fer una oposició adulta , humil i efectiva.
I col.laborar amb la reste de grups que volen i fan més que dir-ho, una nació lliure i rica.
Per cert, les noticies sobre el cas dels Ferrocarrils de la Generalitat no son precisament engrescadores.
Si no feu una re-fundació del partit- millor si prescindiu de la coalició- una part de votants i ex-votants mai més us podrem tenir com ha punt de referència i caldrà crear una nova opció d’ordre però amatent als greuges i a la manca de llibertat del nostre poble.
teva,
V. Rocaguinarda
Soc votant i militant d’esquerra i no estic descontent del tripartit IIII però si em fa malt de panxa. De fet cada dia m’agrada més el treball que esta fent aquesta aliança. Per altre banda del que a m’amagradi o no el que fagi esquerra, crec que Ciu ha d’entendre que la seva marginalitat política no es producte d’una revenja. El país ha d’evolucionar i madurar molt per tranformarse al cap del temps amb un autentic estat. Des d’esquerra no crec que interessi que Ciu esdevingui amb un caos ni volen enfonsar-la en la misèria, això seria un autentic error. El que la gent d’esquerra vol es poder captar tots aquells vots socialistes, perquè la esquerra catalana sigui igual de forta com la dreta catalana "Ciu". La dreta catalana es majoria "gracies a deu" i així àuria de ser també l’esquerra. Tots sabem que un país te la seva dreta i la seva esquerra i després els partits petits que en el nostre cas serien els estatals. Amb això vull dir que es normal que es formes l’actual govern perquè una altre obsio com un front nacionalista ens hagués sigut una barrera per la construccio del país. Ara Ciu ha de fer un debat intern d’autocrítica com ja han anunciat els seus dirigents i reafirmar-se amb un projecte constructiu. Els nostres "enemics" no son els nacionalistes catalans.
100 dies de Montilla,100 dies de Montillés,de tripartit 2ª part,de govern per al poder, de persident enclaustrat, 100 dies de vergonya per ERC, de govern oKupat per IC, de fastigosa germanor PSC-PSOE davant l’estatut,100 dies de pais com pais en SI, en definitiva 100 dies de NOGOVERN
Com ja han escrit aquí, el país està debilitat per molts motius, i un dels primers és els 23 anys de pujolisme. Algun dia la història posarà les coses al seu lloc, i haurem de comprendre que dues dècades llargues de CIU són un llast terrible, una immensa pèrdua d’oportunitats orquestrades per un home i un partit addictes a la desmobilització, a l’immobilisme. Que són característiques endèmiques de la burgesia catalana, tèbia i acovardida. La política de CIU (que no arriba a política per la falta absoluta d’ambicions socials i nacionals) és fruit d’una aplicació mediocre del pensament dèbil: anar tirant, el peix al cove…
No s’hi val, ara, a deixar-se endur per la rabieta i jutjar tan durament els altres sense fer una mínima autoanàlisi.
Feu propostes noves, allibereu-vos d’Unió, reflexioneu i demaneu perdó per tots els anys perduts, digueu clarament que en Pujol no ha estat un bon referent ni un líder positiu. Després ja en parlarem. En tot cas, espero que us passeu moltíssims anys a l’oposició, i sobretot que els sapigueu aprofitar.
Sr. Puig com ha ex-integrant de Catalunya 2003,Plataforma nascuda en el si de Convergència,dir-li que el darrer Govern d´en CiU va ser un terrible mal son.Com es possible donar suport a un Govern- el darrer d´Aznar- tant anti-català, i menystenir a la gent que des de altres perspectives ideològiques però amb el nexe comú de la lluita pels drets de Catalunya?.¿com es podia senta vostè en aquella època amb el Sr. Álvarez Cascos Ministre de Foment de les hores, després de dir,alt i clar ‘Que las inversiones en Catalunya tarde i mal?.¿Com pot pactar un partit anomenat nacionalista,amb una gent que preferiria que Catalunya fos una regió més d´Espanya?
CiU mai ha cercat la complicitat n´hi ha recolzat cap iniciativa, que unís a Catalunya en els temes fonamentals,com es, al menys en el cas de vostès, el dret a l´autodeterminació. Aquest govern es feble, o mes ben dit esta afeblit, amb la mateixa estratègia que vostès ho van esta en el seu moment,el cant de sirenes-promeses incomplertes-, però amb l´afegit de que al poble català es va recolzar durant 23 anys per que poguessin rectificar, i malauradament no ho van fer, i amés dona la sensació que els seus enemics som els que volem una Catalunya lliure del vassallatge espanyol.
I com el titol del meu Bloc TENIM EL QUE ENS MEREIXEM