Entendria que diguessin que sóc un fill de puta (5ª. part, tot coent la part concloent. I que Déu ens agafi confessats!)

Entendria que diguessin que sóc un fill de puta (5ª. part, tot coent la part concloent. I que Déu ens agafi confessats!)

Però francament, amb tant personatge protagonista, es fa difícil compaginar ocupacions i bloc amb el sobrecost del ritme vertiginós de canvis que viuen al salvatge oest de l’Ebre; em costa manegar-m’ho –bonic verb català que té el seu reflex en el ‘manage’, anglès, ja he comentat les deus d’on beu l’anglès–. Clar que qui substitueix el que cobrarà un bon sou per 7 dies de ministre ja va dir que alguns, per ser diferents, ja ens sentim superiors. Jo no veia les lliçons de l’Epi i el Blas, però és que a mi no em calien!

M’he esplaiat a gust en aquest tema («Entendria que diguessin que sóc un fill de puta») fins a 6 lliuraments quan sols pensava fer-ne 1 en començar, així que ara accelero, segueixo el ritme de diumenge, i en mostro 2 en 2 dies, just abans de les postres de dimecres, prèvies al canvi de tema. La raó de tanta extensió fins quasi l’extenuació (ep!, és ‘xist’, posat perquè rimava) cal cercar-la en la precipitació de les notícies, que no de qui això escriu (evidentment), perquè, com vaig avançant (tot i que costa), em deixaré d’anàlisis polítiques i anècdotes poètiques que ja hi ha prou mitjans, i hi afegeixo (i ho exemplificaré demà) xarxes, per no haver d’esmerçar-hi ni un capítol més, més enllà d’un comiat. I em centraré (per molt que em pesi i em costi) en l’objecte i objectiu del bloc, els jutges (això sí, per extensió, en l’anomenada ‘justícia’; no puc fer-hi més, hi va intrínsecament lligada, al bloc i, en darrera instància, a l’objectiu últim: Fer entendre, des d’una altra òptica –clar que amb l’amuntegament de notícies judicials dels darrers mesos m’han aixafat vilment l’exclusivitat–, que amb Espanya no anem enlloc).

Per cert (i per darrer cop, per tot plegat, l’esmento), en la defensa del Maxim (com l’anomenaven els mateixos que al nostre ex-President inversament li deien Àrtur –de ser agut ja passa a sere greu–, seria per la relació filològica explicada entre el català i l’anglès, al cap i a la fi, ambdós països tenim o hem tingut una gran història de conquestes marítimes, grans equips de futbol i el mateix sant patró …que quan deia el meu afecte sincer per la llengua anglesa jo ho era, que mai ho he deixat de ser; sense ser sincer un sol cop, quina credibilitat li quedaria a un escriptor o orador? …Els jutges i els polítics deixem-los de banda, a un costat), la que vomitava –pel ritme poc pausat– al Més324 tot d’improperis bastits d’odi i vestits amb mots pretesament gentils, la periodista que podria provenir d’una caverna, i no em refereixo a la mediàtica –que també–, va tenir l’atreviment de criticar els que comparaven els tuits de l’ínclit ja ex-ministre amb els del nostre flamant MHP, quan per a ella, els de l’expert en cultura i esport eren molt menys ofensius!

Quins sants ovaris té la ‘paula’ (dit afectuosament per l’edat, no penséssim malament, que quan parlo de poder provenir de l’Edat de Pedra en referir-me a l’edat no ho dic pas per la biològica)! Dir «putos independentistas», segons ella, bleda assolellada, és menys ofensiu que un escrit en què es feien servir metàfores del «Llibre de les bèsties» per analitzar la conducta d’un paio o paia –he vingut fent aquesta distinció perquè jo no tinc la gosadia de citar qui fos com a persona– que criticava l’ús del català en una companyia aèria (això és tolerància i no el que fem i parlem els catalans!). I continuaran duent-la al Més324 i donant-li la paraula! I encara diran que TVC és partidista, parcial i gens plural!

Sí, dubto que res canviï massa, però el record a la dignitat, avui [escrit sembla segles ja], és per als joves d’Alsàsua (Altsasu sense paronomàsia ni rima), 13 anys sense ni lesions greus!, alça, Manela!, el que em van fer a mi comparat amb les seves condemnes és mera anècdota, que han gosat acarnissar-se a qui va mostrar un vídeo perquè desmuntava les seves diatribes aberrants, al·lucinògenes i al·lucinants! Amb la intenció d’això, aquí sí coincidim plenament, en no voler acceptar el jutge d’instrucció la meva trucada al 061 després dels fets, més que res perquè desmuntava tota la seva pretesa intenció, acusació de digues-li premeditació, digues-li independentisme, digues-li terrorisme. Penes de fins a 13 anys de presó! Sense cap prova determinant! Ni atemptats a l’autoritat ni fets fefaents ni demostrats ni hòsties, i mai millor expressat; o no queda clar que els 40 anys que reclamava per als que ens odien, provoquen, ataquen i condemnen es queden curts?

És que mai no s’entendria en un país democràtic que jo hagués estat a la presó 9 anys i el Sergio Ramos no sigui ni condemnat. Si fins al jihadista que va reconèixer haver volgut atemptar contra la Sagrada Família li han imposat menys anys que a mi! 8 anys! Es pot ser (per ambdues bandes) més bandarra o fill de bandarra? A paios així no se’ls pot deixar ni poder intentar-ho! Paios en plural, que tothom hi afegeixi precedents o d’altres que afegeixo i afegiré, de carteristes reincidents centenars de cops que malmeten la imatge del país fins a corruptes a gran escala que ho fan amb l’economia.

Això sí, els fills de puta de «La Manada» (nom adient, també) al carrer. Són bons nanos i no hi ha risc de fuga. Molt bons, quins sants collons! I quan els tanquin, per què no ho fan a Pamplona? No és on es va produir la violació en grup? I si apareixen noves proves i cal reprendre la instrucció i el jutge els necessita a prop per requerir-los noves declaracions? I els darrers mediàtics engarjolats, Torres i Urdangarín, poden escollir presó i fins anar a Suïssa a gaudir d’uns dies de repòs (i en 3 anys podran sortir). La llei és igual per a tots.

Aquests dies es comenta, a part la barbaritat de tenir els nostres presos polítics a la presó (i ja ni parlo de la perversitat d’allunyar-los del seu país i famílies), que la presó preventiva s’ha d’aplicar en casos excepcionals (per exemple, sí als i les joves d’Altsasu però no als bèsties de La Manada) perquè, com mana el seu propi codi penal, no pot ser en cap cas una condemna anticipada. He comentat mai que a mi em van tenir a la Model a l’espera d’un judici que acabà en una condemna per lesions, judici i condemna, per cert, totalment surrealistes, esperpèntics i pantomímics, de febrer del 2009 a novembre del 2011, i que a la mateixa sala, a la setmana següent es feia la vista oral per a un homicidi esdevingut l’estiu d’aquell mateix 2011?

Demà passat acabo el tema.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*