Entendria que diguessin que sóc un fill de puta (4ª. part, aperitiu per fer boca del que vindrà)

Però tampoc no era la UNED, per molt exemplificadora que fos, el tema que volia tocar. Ni, podria sospitar algú, res diré tampoc de personatges com en Millo [ja he escrit que tot això ho fou fa més ara ja de dues setmanes –una eternitat a la pell de brau] o el Rivera. D’aquest darrer recordo haver comentat en alguna ocasió que ni l’escolto mai, no em mereixen cap consideració les seves declaracions, quin cas hem de fer a qui no estima la seva nació? Un element així és capaç de vendre son pare o matar sa mare.

De l’anterior, el que recordo haver comentat, excepcionalment, fou la resposta a la seva repulsa a la declaració de la placa a la Plaça de l’1-O a Girona, on diu que el poble va exercir el seu dret legítim de votar en democràcia malgrat les fortes càrregues policials. Sols comentava, en l’estil d’acòlits seus i com funcionaris de presons solien dir als interns quan aquests reclamaven qualsevol qüestió: «A veure, Millo, quina part de la declaració no has entès?».

Com amb els jutges, ell i altres com ell han passat, pels avatars de l’atzar, a un darrer (per a ells, denigrant) pla. I ja té conya que el Rajoy (que no és anagrama de conya, però per ben poc, com quasi ho és de ronya) retragués al Pedro Sánchez voler governar sense haver guanyat a les urnes. Ell, apel·lant a la democràcia i la veu del poble! No sento gens no haver de tornar a sentir l’artífex de tanta hipocresia! Que va gosar fotre-se’n dels independentistes saltant com en un pati de col·legi fent befa i escarn després d’un desgraciat incident («estoy en contra de la violencia, però si en algún caso pudiera justificarse sería en éste»).

I en relació al Millo, tenia unes paraules escrites per les seves acusant el nostre President de la Generalitat de ‘maleducat’ perquè no l’havia saludat. Espero que no me’l presentin mai, però que no s’ofengui si no el saludo després de tot l’odi que ha provocat i la crispació que ha volgut crear. Sóc així de maleducat i mesquí. Però que sàpiga que si a mi em van encolomar 9 anys, per una simple regla de 3, a ell li haurien de caure 40. Bé, en nombres enters potser no tan simple, 40 no és divisible per 3, els divisors de 9, però estaria en aquesta relació.

I, reitero, com sempre he dit, que no es pot comparar una agressió a la resposta, i tota la seva actuació ha estat una immensa incitació a la violència.

Sí, ens estalviem tota la patuleia dels Zoido, Méndez, Dastis o Català. He vist que del darrer solen castellanitzar el seu cognom, suposo que se’l deu haver registrat espanyolitzat, aleshores no caldria dir res més; com acabo de dir, què es pot esperar d’un Català que no actua com a tal. És més, l’he titllat de covard perquè és el típic traïdor que acusa i insinua sense proves, tots els seus arguments es reduïen a llançar la pedra i amagar la mà (exemple prou clar ho fou criticar un jutge –i que ho hagi de dir jo té tela!– tot insinuant que tothom sabia que tenia ‘un problema’. Atac, sigui dit de pas, molt pobre i trillat alhora característic de ministres i diputats del PP –i no per dir-se Trillo, atès que era un mal generalitzat que, a manca d’arguments solen apel·lar a problemes psiquiàtrics dels adversaris per tapar les seves vergonyes, estafes i corrupteles. Molt propi també del que era fins fa 4 telenotícies el seu cap, el que deia: «Mire Vd., haré lo que tenga que hacer y lo haré cuando lo que tenga que hacer y se hará lo que se tenga que hacer». Herència tal vegada del seu mentor? «Haré la política que tenga que hacer y la política que se tenga que hacer será hecha por mí». Segur que l’alumne ara despitat serà millor registrador de la propietat, si més no, amb propietat sí que parlava).

Ara potser guanyarà protagonisme l’Iceta, que no té gràcia ni quan balla, i pitjor encara, un altre com ell, ministre el Borrell (Pepe, Pepe, nom escaient, també). O no és això una nova provocació? Clar que si el propi (per aquest la ‘propietat’ sembla ser la de decidir sobre el que ens és nostre) president espanyol d’ara va gosar dir el que va dir del nostre, què es podia esperar? Com algú molt bé va fer veure a facebook, va afirmar que entén que alguns ens ‘sentim’ nació dins la que ho ‘és’. I em refereixo, dels dos personatges, al suposadament més ‘socialista’, el president espanyol, volent-nos donar lliçons i explicar qui som. No som, ens ‘sentim’ nació (com si això no fos prou, si més no). Suficient.

L’altre, el ministre, el sinistre, i no per ser, suposadament d’esquerres, perquè ni això se li pot pressuposar un cop intervé com a cap de cartell en actes de «Societat Civil Catalana» que, com la UNED, deu ser de tot menys el que pregonen les inicials; per la forma d’actuar, paraules i posats del ministre, tinc clar que ni la desinfecció podria sanar-li la podridura que el corroeix per dintre (i parlo amb coneixement de causa, gent que conec de molt a prop que, per frustracions personals, vessen la seva fel contra la seva família o país, tot sol anar lligat. I com he dit repetidament, què es pot esperar de la fe del convers?

M’entendria 1000 vegades millor amb el company de cel·la ex-legionari espanyol que amb cap d’aquests envejosos fracassats que pul·lulen pels nostres carrers. (I ja hi arribarem, vindria a ser la conclusió, la moralina, la cirereta de tot plegat). Sinistre pel seu tarannà, la seva impostura i les seves declaracions, d’ara, d’antuvi i les que vindran. Com es pot estar tan amargat? Aquest pobre desgraciat és ningú per parlar del país del qual ha renegat? El problema no el té Espanya amb la seva integritat territorial, que ja s’ho faran, el problema el té l’Univers amb alguns mal nascuts. En el bon sentit de la paraula, perquè podia haver tingut la sort, per a tots, d’haver-ho fet uns 50 quilòmetres més a l’oest d’on ho va fer, mesurats en el mapa per determinar a quina distància era el seu lloc de naixement de la frontera històrica amb l’Aragó, …i tots contents!

Podria haver estat parit a Santa Liestra i deixar de parlar d’enfrontament civil fent-se l’expert en la nostra societat (i que m’ho diguin a mi, que per aquestes raons, hi ha hagut enfrontaments familiars de fa més de 40 anys amb un cunyat, per exemple, ex-diputat del PP …i casos pitjors, perquè mira, aqueix, si més no, català no era i això ho puc ben jurari el procés –el nacional, no el meu, tot i anar-hi tan intrínsecament lligat–, no sols no ha provocat cap trencament sinó que ha ajudat a aclarir els posicionaments, i si hi ha hagut diàleg i distensió ha estat ara i no quan no se’n parlava als mitjans; així que desmuntada una facècia –perquè fal·làcies en boca d’alarmistes catalans, desconsolats i desemparats fan riure més que altra cosa– més dels greuges del procés).

El trist de la incitació a la violència amb aquestes manifestacions provinents de qui vénen no és ni el to, ni la sornegueria del fatxenda de torn, el que demostra la baixa estofa moral i estopa material de qui les pronuncia, sinó que hi hagi fills de mala mare que siguin capaços de vendre-la o matar-la. N’he conegut a la presó que ho han fet literalment i estarien al seu nivell o per sobre fins i tot. S’ha dit ja tant sobre aquest mal parit (la intenció és doble, però escric l’expressió separada), que no hi afegiré res més. Bé, sí, que on deia i el que deia del Rivera, ara dic i escric Borrell, i m’estalvio més comentaris, que s’apunti als Monty Python i que us bombin a tots! (I res a veure aquesta expressió amb les del Jiménez Losantos, que vaja nom més adient té, també!)].

Ara a Espanya hi ha ministres que s’entortolliguen quan sols han de llegir unes dues –bé, potser trestristes frases, d’altres que volen declarar sense llegir el míser paper, volent mostrar taules i tampoc no se’n surten (‘l’expert’ virrei Borrell, fins en això féu un paperot ridícul) i d’algun altre que, no ja pels tuits, sinó pel seu pas per programes de televisió, en concret el Màxim Huerta i el «Pasapalabra», va demostrar ser més ruc que una sabata (i de no haver estat pels tuits m’hagués caigut bé i tot). Ara, això no significa, diuen, que no tingui cultura (home!, a pensar el contrari no ajuda, francament) i, potser per aquesta raó, li atorguen aquest departament. [Escrit això el dia del nomenament]. Com deien a facebook, quan dura un ministre espanyol? Màxim, 7 dies.

Jo no trigaré tant, demà hi torno.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*