I s’esveren per 4 tuits. Si sabessin què li deia a l’Arrimadas a Brians…

Havia deixat el bloc en un punt explosiu, en un moment calent, tot preveient que no disposaria de massa temps per anar-hi entrant. Deixat tot parlant de tortures, físiques, psíquiques o ambdues alhora (sexuals) amb l’afany, ensems, d’humiliar i doblegar la voluntat de molts patriotes. Se’m podrà, fins i tot, acusar (ara en diuen ‘investigar’, quan ja fa dècades que ho devem estar, d’investigats) de fer apologia del terrorisme, …si fins em van sentenciar com a delinqüent!, i violent!, quan, com a exemple, sols vaig perdre la calma una sola vegada en els 9 anys d’internament i per un cúmul de circumstàncies (em va tocar escombrar un pati de la Model per un malentès, però no va amb mi excusar-me ni delatar ningú …total, que en un rampell vaig trencar el recollidor i em van enviar a una altra galeria …però em vaig estalviar la humiliació d’escombrar el pati durant mitja hora i el cost del recollidor ;-). Jo, violent? (I ja ni en parlem, de delinqüent). I un bé negre amb potes rosses!

Aquí, sí, sols recordar les paraules d’en Xirinacs en una Diada memorable en què recordava que tenia amics etarres que no havien torturat mai ningú, mentre que la policia a alguns els havien arrencat les ungles. I, prosseguint amb el seu discurs, podríem continuar amb qui posava els tancs en casa de qui i coses molt pitjors, per fer rima, diguem Lases, Zabales i Hipercors.

Però ara deixo tots aquests pensaments per al record. Estem vivint un altre moment, històric, èpic. Amics, tindrem un gran President, en Quim Torra. Em congratulo i ho celebro, i felicito la CUP per haver mantingut el seu compromís, caldrà estar expectants però no ens decebrà pas …és capricorn, com un servidor.

N’estava convençut d’antuvi, però per refermar-me’n sols m’ha calgut sentir els discursos. Des del primer, sublim, excels, posant les bases per passar a la posteritat, no com a President de la Generalitat, sinó com el que va iniciar els darreres 100 metres per la independència. Crec que des de Macià els catalans no podíem estar tan esperançats de cara al futur. Ara sí que avancem inexorablement cap a la llibertat.

Ah!, i dels que s’esveren per posar un llaç groc al Palau de la Generalitat perquè tenim presos polítics –i incloguem-hi els comuns, i no em refereixo als presos ;-), encara que… –, que s’hi posin fulles! Grogues, a poder ser. Ens voldran donar lliçons! I què dir dels que s’agafen a uns tuits, que no han llegit els del Rajoy en parlar de com de millors eren els fills de bona estirp? N’hi hauria tants, d’exemples, que em limitaré a retreure a aquells que els treuen de context si tenen idea, per exemple, d’on es va extreure la paraula ‘bèsties’? Cal informar-se. Tanmateix, literàriament, trobo el missatge molt aconseguit, pe, parlar de la “cadena d’ADN”, una paronomàsia. Molt ben trobada! Que s’informin, que s’informin, en algun capítol d’aquest bloc quedarà explicada.

No perdré més temps amb missatges com aquests, ara nosaltres estem a un altre nivell, i no sols d’expectatives. Sense tanta retòrica, com mot bé van dir en Fuster i en Torra, tota la política que no fem nosaltres la faran en contra nostra. Som quasi als darrers 100 metres, és el moment de donar-ho tot, de posar-hi la resta. Sols cal veure com n’estan de nerviosos aquests espanyols!, tot el seu argument són 4 tuits de fa 6 anys, …que no diuen més que el que tots pensem i fora de context. Certament, hi ha espanyols molt bones persones, i tant! En concret, 3. Bé, broma de nou, però si l’espieta de l’Arrimadas («señooo, el Torra me ha llamado loca», santa retòrica! Arri, Arri, Arri, Arri, Arri, Arri –amb música de «Sarri, Sarri»–, de pas, passa’t uns dies per Mallorca. O fes una volta pel món, i això que ens estalviem) es posa així per sentir dir que estem ocupats del 1714 i que ens espolien, com si el pitjor no fos que ens vulguin massacrar i no denunciar-ho, no vull ni pensar com li assentarien els epítets que li dedicava cada matí a Brians. Ja que som al bloc que som, aquí m’esplaiaré amb ganes i molt de gust.

Però, cal dir-ho, a l’igual que no ser violent no significa no respondre a les agressions, jo no ataco, insulto ni amenaço ningú si no és com a resposta a una provocació anterior, i cada matí, en sentir les notícies amb el meu company de cel·la, exlegionari espanyol (vet aquí la referència musical anterior), es repetia la mateixa història: Quan parlaven d’en Junqueras, ell deixava anar tota la seva bilis i, posteriorment, com no podia ser d’altra forma per ser l’Arrimadas de l’oposició, i sortir després, com li pertocava, era jo qui contraatacava, i menys maca li devia dir de tot. No li deia malalta mental, no rimava, ni subnormal integral pels meus respectes cap a qualsevol persona que pugui tenir una discapacitat per posar-la al mateix nivell, ara, d’aquí en amunt, qualsevol adjectiu és previsible, però que consti que eren unes llicències lingüístiques justificables en l’excitament i la privacitat del moment. Au, maca!, ara denuncia’m perquè tothom s’assabenti de qui sóc. I, de pas, em fas una mica de propaganda per al bloc que el tindré, a partir de d’ara, molt abandonat.

I per cert, amb el company vaig tenir una relació fantàstica, ja m’agradaria que tots els espanyols, i remarco tots, potser traient els 3 que deia abans, tinguessin el seu tarannà (ell no aniria estomacant gent pacífica en exercir el seu legítim dret de participar en un referèndum), malgrat tota la tirallonga dedicada al vicepresident, prèvia a la preceptiva rèplica per part d’un servidor cap a la cap de l’oposició (el sostre que li pertoca, però com tots les catalans, fins els que no s’estimen Catalunya, sortirem guanyant amb la independència, aviat podrà fer d’ambaixadora de Madrid).

Clar!, se’m dirà, eren converses privades, tu no ets polític ni periodista, els teus comentaris no tenien cap repercussió, …bé, doncs que fotin els Leguina, Jiménez Losantos i companyia (M. Rajoy) a la presó. Tots contents, i tan amics! Ara, si em volen tornar a honorar amb una recondecoració de recondemna de 9 anys més, encantat de la vida. Per una Constitució il·legítima que està per sota, com l’Arrimadas, de la Declaració Universal dels Drets Humans (argument que ni tan sols podien esgrimir els pobres esclaus negres als americans camps de cotó, d’acord amb la seva legislació). I per referendar-ho, em ve de gust remarcar-ho, remeto a qualsevol espanyol que s’hagi pogut sentir ofès (que ja tindria nassos!) a l’entrevista del FAQS del 19 per la anit a l’escollit millor advocat d’Escòcia (que per algun motiu deu ser), l’Aamer Anwar (…com de planxat va deixar el periodista espanyolista! Un tal Israel. Ni paraules li sortien per la boca, sols fel). Li reconec molt més estil que jo amb l’Arrimadas. I també reconec que, vistos els tuits que rebia, m’hauré de replantejar les formes.

No perdré més temps amb bajanades de missatges i tuits, estem a un altre nivell, i no sols d’expectatives. Entenc que és molt pitjor la violència emprada per tots sabem qui, les presons preventives, les sentències vergonyoses amb amenaces vergonyants i ja no diguem les condemnes fermes de presó (entre les quals jo dono fe, com a fidedigne que sóc per l’àlies que tinc al bloc) que uns pretesos insults. Gràcies, tanmateix, per fer més independentistes, entre tots ho aconseguirem.

Salut i no defallim, que ha costat sang, suor i llàgrimes, però som ja a les darreres voltes.

I com deia aquell, tinc la gallina de pell.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*