Nocorriguesmassa!

14^a) 7/4/2025-13/4/2025

Setmana post-mitja, toca prioritzar la recuperació. Montornès em va servir per afirmar-me que la feina l’estic fent bé, tant per volum, com per la força i la qualitat. Vaig aguantar bé la distància fins al punt que el darrer km va ser el més ràpid, arribant sencer pel que fa a la forma, és a dir la força funciona i amb pocs entrenaments de qualitat vaig poder córrer per sota dels 80’. Però això no vol dir que l’esforç no hagués estat immens i calia donar-li el descans necessari i els aliments suficients pel cos i l’ànima.

Vaig començar la setmana descansant, després rodatges suaus i de volum baix, 2 sessions de força i el dissabte, amb 18kms vaig donar el tret de sortida a la càrrega de nou, acabant amb un diumenge d’hipòdrom, passant dels 20 amb una sessió de 3x(2k a 3’50’’-2k a3’40’’ i 1k a 4’), sense recuperació, és a dir, acabes fent 15kms per sota de 3’50’’. Tot estava preparat per a l’inici del bloc Road to Pollença.

15^a) 14/4/2025-20/4/2025

Setmana Santa. La flexibilitat que escrivia uns posts abans en aquest cas va ser social. Una oportunitat de gaudir d’amics em va decidir a ajornar la primera setmana del bloc i centrar-me en uns mínims pel cos i uns màxims per l’ànima. Tot i això, van sortir 58kms (amb dos dies de descans), una de força i una de qualitat dura: 3x2k + 3x1k, sempre recuperant 1’. En un altre dia pestos de vent creuat vaig centrar-me en fer-les i ja a casa mirar els temps, perquè un 2mil amb un vendaval de front necessita temps per pair-se. Pel que fa a l’altre plaer, els amics, el Matarranya estava el més bonic en anys, amb uns verds que no trobaràs a Bali (i a més t’estalvies ser trossejat per algun expat espanyol del sud-est asiàtic) i explosiu d’aigua, flors i colors. Així que restava per la següent l’inici del bloc (ara de 3 setmanes) amb uns objectius basats en el volum (superar els 100), força i qualitat (dues sessions per setmana, una de ràpida, l’altra de llindar).

Som-hi!

16^a) 21/4/2025-27/4/2025

Objectius assolits en una molt bona setmana. Fent gairebé vida de pro pel que fa a cuidar-me i dedicació. 102Kms, dos sessions de força i dos de qualitat. La Q1 a la cinta la vaig fer en plena nocturnitat, 6 AM, així que amb moderació, per les hores i pel propi perill de la cinta: 3k a 3’45’’, 2k a 3’40’’ i 1k a 3’35’’. Sempre amb 1’ de recuperació. I el diumenge vaig fer un Michigan adaptat. L’original, creat per Ron Warhurst, l’entrenador del Very Nice Track Club de Nick Willys, Hobs Kessler, Bryce Hoppel i Dani Jones consisteix en fer milles fora de la pista a ritme de llindar i entre aquestes, sèries a la pista decreixents en distància i creixents en ritme. El meu va ser: 1’6k-1200m- 1’6k-1000m- 1’6k-800m- 1’6k-600m- 1’6k. Si ho compteu, és llarg, prou llarg.

La setmana va començar amb Boston i la seva atmosfera eterna i màgica i va acabar amb Londres, la marató imperial que més bé paga als seus atletes. Ara que l’etern Eliud (GOAT) ja ha passat el seu relleu, es van perfilant els successors: Korir (Chicago24 i Boston25), Sawe (Londres25) i Kiplimo (2ⁿ al seu debut a Londres25). Xalarem veient-los volar aquest propers anys, tot enyorant el que hagués pogut ser amb Kiptum (DEP).

No ens podem queixar de res.