Nocorriguesmassa!

12^a) 24/3/2025-30/3/2025

El 2025 està sent el meu any internacional del micro-hàbit. Enlloc del clàssic 1 de gener i les promeses incomplertes vaig decidir anar canviant amb petites dosi allò que creia que podia fer millor però sense estressar-me amb dates tancades sinó d’anar-ho incorporant a poc a poc, com per exemple, ja assolit: estructurar molt més l’entrenament i ser molt regular en la força, dos cops per setmana peti qui peti; anar a dormir molt d’hora, molt d’hora, molt d’hora, per poder recuperar millor tenint en compte que em llevo 2/3 dies a la setmana a les 4h45 per anar a entrenar (en aquest cas la clau ha estat abandonar el FOMO i no patir per no veure sèries ni documentals, després de dormir-me un dia sí i un altre també al sofà); prendre regularment els suplements de ferro, omega3 i magnesi; escriure a mà, que és en sí mateix un veritable plaer, un dietari dels entrenaments i de les sensacions viscudes en aquests; ser més regular amb la publicació en aquest bloc i abandonar el sucre refinat tot abraçant la mel, de la que me’n puc prendre mig quilo al mes. Em falta llegir cada nit un tros d’algun llibre físic. Aquest l’acompliré en breu, estic pendent d’un bon llum de lectura i trencar amb la premsa digital a partir de les 19h.

I estic content perquè veig que funciona. Em vaig trobant amb unes sensacions magnífiques en general.

La setmana atlètica la definiria com a perfecta, en el sentit que tot allò que vaig preveure el diumenge anterior en planificar-la, ho he assolit. 7 sessions de córrer, 2 de força i, nou milestone, entrenar a l’hipòdrom de Vila-seca amb uns quants kalenjis. La primera sessió de qualitat, Q1 en endavant, la vaig fer sol en un dia ventós. I van ser 4x2k, recuperant 1’ que vaig fer a 3’45’’ i tot seguit 3×600, amb 2’ de rec, on vaig baixar en el darrer de 3’20’’! Em punxen i no em treuen sang! 12 setmanes després d’haver començat de zero estic fent sèries per sota de 3’20’’ a la meva edat! I la Q2 a l’hipòdrom (al ser de terra cal tenir en compte 4/5’’ més lent per quilòmetre), acompanyat, vàrem fer 4x(1k a3’50´´/1k a3’40´´/1k a4’). Aquests entrenaments solen ser complicats pels ritmes (de vegades no els respectem prou) però sé perfectament que són els que et porten a disputar les medalles dels campionats, encara que la majoria dels dies no els acompleixi al 100%, com va ser.

No puc demanar res més!

13^a) 31/3/2025-6/4/2025

Aquesta setmana era clau, doncs tenia la primera competició de la temporada i primera també post-quirúrgica i tot i ser la mitja més lenta que he corregut en anys (1h19´55´´) ha estat de les més satisfactòries.

Tenia una idea de quina marca podia fer d’acord amb els pocs entrenaments de qualitat que havia fet. Vaig decidir que valdria la pena córrer el risc de l’hora vint, però no les tenia totes.

Havia corregut 3 o 4 cops la mitja de Montornès, però va ser als 90 i no recordava el circuit, que és molt dur (i de fet m’agraden les mitges així, se’m donen bé, però hagués corregit l’objectiu afegint 2’ més). Als 50 metres de la sortida em passa la llebre…d’hora vint! No sabia que n’havia una! Darrere que me’n vaig! I quina llebre, quin ofici! Joan Piqué Serra, de corredors.cat, així és diu i aquí li agraeixo públicament. Sols vaig haver de mirar de tant en tant el rellotge per comprovar que tot anava molt bé. Picàvem 3’5o i tants en trams de pujades i 3’40 en els trams plans o en baixada. No em vaig moure del seu costat en tota la cursa, tant, que la vam creuar plegats. En un circuit dur, on les temperatures es van enfilar força i amb la tornada amb el vent de cara, del que ens va protegir la llebre en tot moment, va fer que tot plegat s’assemblés a una petita macrase on la majoria anava perdent bous i esquelles pel camí de tornada a meta.

En canvi, la sensació que recordo era la d’estar més segur a cada quilòmetre que passava, anar deixant els dubtes enrere i fins i tot agafar una mena de flow els 3/4 darrers que em portà a córrer del 20 al 21 en 3’31’’, el més ràpid de tots. I tot i la destrucció muscular intensa, les sessions de força em van aportar la resistència necessària per acabar tan bé i tan satisfet, que sent corredor, és un mèrit afegit.

Deixo una setmana amb rodatges i força per recuperar-me de l’esforç i començaré un bloc de 4 setmanes, salvatge, per arribar a Pollença amb la màxima ambició.

Ferran