Nocorriguesmassa!

(5ª) 3/2/2025 – 9/2/2025

Aquests temps ridículament estranys en què vivim, on ignorants de tota mena planten cara a centenars de milers de científics (i als seus doctorats) i voten en massa a aquells que els massacraran l’ànima, la butxaca i també el seu cos, em demanen centrar-me en els bàsics (la terra i l’amor dels i als meus) i en allò que m’apassiona (l’atletisme). Endinsen-mos-hi doncs.

Dissabte passat, en la 117 edició dels Millrose Games a la mítica pista coberta The Armory a NY (la qual estrenava un nou tartà; fa un segle era de fusta!) es va veure el resultat, en part, de la gran obra que ens deixa Sir Sebastian Coe. Un atletisme dinàmic i espectacular, professional. Portem uns quants anys, a cadascun millor…Doha, Tòquio, Eugene, Budapest, Paris…i ahir va continuar en la línia. Un gran espectacle i la cirereta del pastís amb els dos rècords mundials de la milla i els 3000 a càrrec dels nord-americans Yared Nuguse i Grant Fisher. A banda d’alimentar a un exèrcit de cretins, les xarxes també tenen aspectes positius òbviament, com ara poder veure com entrena una figura mundial, quelcom impensable tan sols fa 10 anys, així que per als més frikies aquí teniu la darrera super-sessió de qualitat del llicenciat a Stanford, Grant Fisher.

Aquesta setmana ha estat tan bona com les anteriors. 7 dies de córrer per a fer 70 kms més 3 sessions de força i un primer dia de qualitat en forma de 6×2’, recuperant 1’ i a un ritme tot just per sota de 4’. El fet de trobar-me tan sorprenentment bé en la 5^a setmana em permet agafar-m’ho amb tota la calma del món, no cremar etapes i seguir afegint un pèl d’estrès més al meu cos. Així seguirà tot el febrer, amb 3 setmanes més de creixement sostingut abans d’entrar en el súper-bloc de març i abril (que ja explicaré quan correspongui). I veient-me bé, m’he animat a fer una mitja a finals de març, per recordar-me’n de la distància. I serà en una mítica, una que portava molts anys volent fer i en un territori on s’estima l’esport: l’Azkoitia-Azpeitia, on podré fer un íntim homenatge a Diego Garcia, QEPD.

(6ª) 10/2/2025 – 16/2/2025

Al principi d’aquesta temporada vaig decidir fer canvis en la meva aproximació a l’atletisme. En el període anterior en algun moment vaig canviar d’enfocament centrant-me en guanyar tantes medalles (catalanes, espanyoles, europees i mundials) com fos possible. I així no anem enlloc més enllà d’acumular un fotimer de medalles que guardo en bosses de congelar en un calaix perdut.

Per això vaig voler apostar per tornar al gaudi més simple, el fet de córrer. I en l’estructuració dels meus entrenaments els dilluns toca córrer bonic. I això vol dir córrer pel bosc, entre 60’ i 90’ de comunió una mica new age, si voleu, amb la natura.

Bona setmana doncs, amb 7 sessions de córrer, una de les quals de qualitat (8×3’, rec1’ i de 4’ a 3’53’’ més dues bones sessions de força i una sauna per un total de 78 kms.

Dos setmanes més i començaré el bloc març/abril, 8 setmanes de picapedrerisme que, espero, em portarà als 75’ per la mitja del Campionat d’Espanya. De moment estem al camí, que no és poc.

I per acabar entomem un Visca els Jakobs! Ingebrigtsen i Kiplimo!!! I un visca Grant Fisher, WR de nou! 3 WR en una setmana, per ordre cronològic 3’45’’/milla, 12’44’’/5000 short track i 56’42’’ en mitja. Sembla que els Deus ens vulguin compensar per haver de suportar aquest allau d’ignorància global.

Salutacions molt i molt especials als seguidors de Milei que van comprar la seva cripto. Us felicito fills.

Ferran