4/1/2025 – 12/1/2025
Deixa un comentariEl passat 10 de novembre va ser el darrer dia que vaig entrenar del 2024. Un cop materialitzat el fet del burn out atlètic en el que estava instal·lat vaig decidir avançar la cirurgia de cataractes que tenia pendent. En principi eren unes 3 setmanes fins que podria reprendre els entrenaments però una errada en una lent va fer necessària una altra operació que va retardar-ho tot fins el 4 de gener, el primer dia que em van deixar tornar-hi.
Vaig haver d’aturar qualsevol activitat esportiva durant 54 dies (2 dies més que al tancament de la pandèmia) i n’era conscient que caldria tornar amb molt de compte després de tanta inactivitat si volia fer-ho bé i no lesionar-me. Sessions de força mínimes i creixents i rodatges a la cinta que van començar amb 20x(1’ caminant-1’corrent) fins al diumenge 12, on he fet 12x(1’ caminant-3’corrent). Tot i ser prompte per fer sonar les campanes, em pensava que tot seria molt pitjor i m’he anat trobant molt bé i fins i tot unes molèsties a la zona d’inserció gluti-isquios que em donaven malsons atlètics han anat desapareixent a mesura que tornava a la mobilitat i gairebé se me n’han anat un dia abans de la primera sessió amb la fisio.
Aquestes bones sensacions inicials absolutament inesperades, per bones, fan que miri amb renovada il·lusió el primer gran objectiu de l’any, el campionat de mitja d’Espanya màster a celebrar a Pollença el proper 18 de maig.
Mentrestant, la lectura d’aquest article m’ha desfermat encara mes optimisme de cara a la temporada 2025. Curioses les ganes i l’ambició que tinc d’entrenar i millorar als 58 anys que faré al març, una mala edat en general per millorar res i en particular dins del grup d’edat on els joves de 55 anys s’aniran incorporant disposats a rebentar-nos.
De moment una setmana més amb molt de compte i ja em deixaré anar a poc a poc a les següents.
Per acabar i revivint l’antic bloc hostatjat a blogger, 3 grans sèries que he vist aquest darrer trimestre, tot i que són, o varen començar, fa uns anys : We are Lady Parts, My mad fat diary i, per sobre de totes, La amiga estupenda.

I un parell de atletes-youtubers que valen molt la pena: Allie Ostrander, gran atleta americana d’obstacles, amb un passat amb desordres alimentaris que exposa públicament amb l’objectiu d’ajudar a d’altres atletes i que ha tornat a la pista amb prou èxit i Clayton Young, la parella de ball de Conner Mantz. Ambdós mormons de Utah, entrenats per Ed Eyestone (qui va córrer la marató olímpica de Barcelona) i que han entrat plegats als Trials USA de marató, 8è i 9è als Jocs de Paris i 5è i 6è a la darrera edició de NY. Si fos creient, seria mormó.

Ferran
Bona tornada Ferran!!!
I amb més vista que mai.
Això de les avantatges d’una parada està molt bé… però ho deixarem per les lesions i burn-outs, oi?
Deixaré que m’inspira la lectura dels blocs mencionats!
Molta sort amb els 4 mesos cap a la mitja de Pollença!
A propòsit, quina força mental per començar tan progressivament!!
Gran any 2025!!
Dennis
Aquells temps que t’aturaves 3 mesos i en una setmana ja corries a 3’45”…ja no tornaran! I com el darrer cop vaig patir molt en la tornada perquè vaig forçar la màquina, ara m’ho he agafat amb molt de compte. Seguim Dennis, q a la caixa de fusta s’ha d’arribar rebentat!