Després de l'activitat...

La nit de dimecres 20 de juliol de 2011 serà recordada en la petita
història de l’Associació Artístico-Musical d’Oliva com una nit trista.
La raó està en la renúncia del director de la Banda Simfònica de l’AAMO, Lamberto Olmos Saturnino, a seguir com a director.
Es va acomiadar dels músics assistents a l’assaig perquè el dia abans
havia presentat la dimissió immediata. La raó que va donar va ser que
dilluns el president de l’AAMO el va informar d’una assemblea de músics
que havia tingut lloc el dia 12 de juliol (a la qual no va assistir el
president). En ella, segons el que li va contar el president, s’havia
parlat de la renovació de la direcció de la banda perquè semblava un
cicle acabat. Lamberto va decidir aleshores plegar com a director de
forma immediata.
 Com que no sabíem exactament si se li havia explicat de forma correcta
el contingut de l’assemblea, els músics assistent a l’assaig, per veu de
Salva Mena, li van comunicar al director les conclusions consensuades
en ella.
A grans trets les conclusions van ser:

• Efectivament, semblava que calia un canvi en la direcció perquè
  bastants músics no s’hi trobaven a gust pel tipus de repertori i pel
  contingut dels assajos que es feien darrerament.
•  La trajectòria de Lamberto a la nostra banda i orquesta ha estat , en
  general, bona i no es podia consentir que acabara el seu cicle de mala
  manera com havia estat el cas dels tres o quatre últims directors de la
  nostra Associació.
•  Per tant, es proposava que, el més aviat possible, la Junta Directiva
  de l’AAMO fóra informada de l’asemblea i que, si ho consideraven oportú,
  negociaren amb el director la fi del seu cicle amb un comiat com es
  mereixia, és a dir, amb un concert o bé al Palau de la Música (el 2
  d’octubre) o bé a casa per Santa Cecília.
• Els músics, per la seua banda, es comprometien a posar tota la carn a
  la graella per fer un concert digne del gran comiat que es mereixia
  Lamberto.
• També es valorava negativament la quasi nu?la comunicació que rebien
  els músics per part de la junta i es demanava que havia de millorar molt
  aquest aspecte.
• En l’assemblea es va criticar també l’absència del president que,
  segons sembla, formava part de la comissió de banda simfònica (en
  l’assaig de dimecres, el president va a?legar que l’Assemblea s’havia
  convocat sense comunicar-li-ho a ell).

Lamberto, després de les paraules dels músics, es va ratificar en la
seua decisió de dimitir de forma immediata tot dient que no li agradaven
els concerts de comiat i que, a més, seria desagradable per a ell haver
d’estar dirigint assajos a músics que no se’l creien.
Va dir de manera repetida que se n’anava sense rencors, estimant tothom i
que allà on anara parlaria bé de la banda d’Oliva i dels seus músics.
Com he dit al títol, tot molt trist. No pel comiat de Lamberto que era
inevitable sinó per la forma en què s’ha produït que ha estat la
contrària del que tots desitjàvem.
En propers posts seguiré contant les meues reflexions sobre aquest tema.
En particular parlaré del paper de la junta directiva que crec que no
ha estat el correcte.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!