La nit de dimecres 20 de juliol de 2011 serà recordada en la petita
història de l’Associació Artístico-Musical d’Oliva com una nit trista.
La raó està en la renúncia del director de la Banda Simfònica de l’AAMO, Lamberto Olmos Saturnino, a seguir com a director.
Es va acomiadar dels músics assistents a l’assaig perquè el dia abans
havia presentat la dimissió immediata. La raó que va donar va ser que
dilluns el president de l’AAMO el va informar d’una assemblea de músics
que havia tingut lloc el dia 12 de juliol (a la qual no va assistir el
president). En ella, segons el que li va contar el president, s’havia
parlat de la renovació de la direcció de la banda perquè semblava un
cicle acabat. Lamberto va decidir aleshores plegar com a director de
forma immediata.
Com que no sabíem exactament si se li havia explicat de forma correcta
el contingut de l’assemblea, els músics assistent a l’assaig, per veu de
Salva Mena, li van comunicar al director les conclusions consensuades
en ella.
A grans trets les conclusions van ser:
Lamberto, després de les paraules dels músics, es va ratificar en la
seua decisió de dimitir de forma immediata tot dient que no li agradaven
els concerts de comiat i que, a més, seria desagradable per a ell haver
d’estar dirigint assajos a músics que no se’l creien.
Va dir de manera repetida que se n’anava sense rencors, estimant tothom i
que allà on anara parlaria bé de la banda d’Oliva i dels seus músics.
Com he dit al títol, tot molt trist. No pel comiat de Lamberto que era
inevitable sinó per la forma en què s’ha produït que ha estat la
contrària del que tots desitjàvem.
En propers posts seguiré contant les meues reflexions sobre aquest tema.
En particular parlaré del paper de la junta directiva que crec que no
ha estat el correcte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!