Publicat el 24 de setembre de 2012
Martí Gasull
Com li deu passar a molta gent, no puc estar-me de pensar que en Martí Gasull se n’ha anat sense poder viure la llibertat del seu país.
És profundament injust que ens haja deixat sense assistir a l’esclat final de l’esperança. Després de tota la tenacitat callada i discreta amb què en Martí Gasull ens ha obsequiat a tots, ens queda el seu llegat, que Plataforma per la Llengua mantindrà viu, actiu i en progrés, com ell ho volia.
Sempre que he parlat amb ell l’he vist somriure, raonar calmosament, valorar l’excel·lència i esforçar-se per aconseguir-la en tots els projectes que emprenia.
Crec que el millor homenatge que li podem fer és imitar-lo en això; treballar incansablement per fer les coses no bé sinó millor. Amb paciència, fortalesa i constància, escalarem el cim que en Martí volia realment conquerir, que no és (només) un dels gegants de pedra de l’Himàlaia, sinó la plenitud i la llibertat del seu país complet.
Descanse en pau Martí Gasull, i treballem nosaltres -també en pau, si pot ser- per assolir el triomf del projecte que compartim amb ell.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per ferran-suay | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Jo també el recorde perquè vaig tenir tracte amb ell durant uns quants anys. El retrates com era. Catalunya li hauria de retre un petit homenatge i un gran recordatori.