de l'Horta estant

Haver aconseguit que es considere la corrupció com una cosa normal és un dels èxits més grans dels llargs anys de govern del PP a la Generalitat valenciana i altres institucions importants del país. I és aquesta percepció de pretesa normalitat la que acaba fent perdre l’oremus a alguns polítics. És molt greu -per exemple- afirmar que a València “lo normal es un Vuitton“, quan hi ha més d’un 20% de valencians que viuen per davall del llindar de la pobresa.

És indiferent si uns altres càrrecs públics reben regals més cars o més barats. Considerar normal que n’accepten és una barbaritat digna de les dinasties franquistes que es perpetuen al PP. Només l’herència cultural i ideològica (a més de genealògica) de la dictadura pot explicar que algú que ostenta -a banda de bosses de marques caríssimes- un càrrec públic considere normal l’acceptació de suborns. Perquè, quina altra cosa és un regal fet a una autoritat? A canvi de què regalen coses els membres d’una màfia dedicada íntegrament a l’apropiació de diners públics?

L’èxit de l’acció política del PP no es limita a que han aconseguit de presentar la incultura i l’analfabetisme com a qualitats que -en lloc d’incapacitar-lo- fan d’un polític una figura popular. També han estés la brama que mentir, robar i enganyar són les coses normals que faria qualsevol, si arribava a ocupar un càrrec públic. El conegut “tots són iguals” els ha fet un gran servei. Perquè si tots són iguals, per què canviar?. Si tots són iguals, paga la pena deixar que siguen ells els que continuen manant i enriquint-se -encara més- a costa dels diners que paguem els qui no som rics. Després de tot, ells són els autèntics professionals d’això, i venen d’una llarga tradició familiar que els avala.

En realitat, la casta que governa ara no ha fet més que canviar les corretges i les baionetes que feren servir els seus avis falangistes per l’enginyeria electoral i el clientelisme polític, sense modificar ni un punt l’objectiu d’enriquir-se a costa del poble. I no es limiten a robar-nos; damunt ens insulten dient que som iguals com ells: ignorants, immorals i prepotents fins a la nàusea.

I no. Tots no som iguals. Com a mínim, n’hi ha que no han demostrat a bastament que són uns xoriços. I seria completament injust aplicar-los la consideració que ens han de meréixer els que sí que ho han fet. Si ells consideren que és normal que una banda de delinqüents els faça regals costosos, potser haurien d’explicar d’on els ve tanta familiaritat amb aquestes màfies, i quins són els recursos públics que han posat al seu abast, barat als regals, les possibles comissions i el llepaculisme barat, bavós i barroer (“amiguito del alma”, “te quiero un huevo”, “tu serás el próximo presidente del gobierno español“…) que els oferien en canvi.

Tota la gent que -a diferència dels polítics i els mafiosos- sí que té dificultats per arribar a final de mes, mereix molt més una explicació, que no que els insulten dient que a València és normal que ens comportem com a imbècils i ens deixem robar perquè ells puguen continuar vivint en el luxe i l’ostentació.