Hui com ahir

Durant l’operació de maquillatge que s’ha acabat coneixent com la ‘transició democràtica’, els partits nacionalistes espanyols que obtenien les majories al País Valencià, van estar molt d’acord amb la idea que calia desactivar el sentiment autonomista dels valencians. Ahir, com hui mateix, s’hi referien com a ‘contagi’ d’allò que estava passant, sobretot, a Catalunya.

Entre altres coses, van insistir a descafeïnar la via d’accés a l’autonomia, van instaurar l’antidemocràtica barrera electoral del 5%, es van inventar un nom indigne, que ens rebaixava a la mera categoria de ‘comunitat’, i van atiar el conflicte respecte als símbols (senyera, himne…) i l’onomàstica (nom de la llengua que parlem, toponímia…).

Ho van fer bé.

És cert que comptaven amb molts mitjans, econòmics i de propaganda, però igualment cal reconéixer que ho van fer bé. I que, a l’altra banda, els valencianistes no vam estar prou llestos per a desactivar les seues estratègies de divisió, i consolidar una unitat que ens hauria fet molt de favor, en anys a venir.

També feren, però, una altra cosa, sobre la qual poca incidència podríem haver exercit. Van tolerar i alimentar els grups d’extrema dreta que, sobretot, eren grups d’extrema Espanya, amb l’objectiu d’atemorir-nos i de deixar-los el camí lliure d’obstacles.

També ho van fer bé.

Aquella gent, entre la qual hi ha assassins confessos, ha progressat adequadament en la vida social. Sense abandonar el seu fanatisme, han guanyat respectabilitat, en una societat volgudament amnèsica, gràcies a un poder polític que, a canvi de no organitzar-se com a força electoral competitiva, els ha garantit immunitat total per als seus delictes. Això demana un grau de connivència entre poder polític, judicatura i forces policíaques, que només està a l’abast de les dictadures. En una democràcia, per imperfecte que siga, és molt difícil assolir un grau de coordinació com el requerit per assegurar la impunitat d’un grup nombrós de criminals.

De nou, ho han fet molt bé.

Ara els activaran de nou. Tornen a parlar d’evitar el contagi. Tornen a voler beneficiar-se de l’estratègia de la por. Faríem bé de no repetir errors passats, i treballar per la unitat dels demòcrates. No és una agressió contra l’esquerra o contra els ‘catalanistes’. És una agressió contra la societat valenciana, contra tots els demòcrates, contra tota la gent (molta) que no es beneficia directament de la corrupció. No és moment per a voler rendibilitzar partidàriament la resistència al feixisme.

Hui, com ho era ahir, és moment per a buscar la unitat democràtica de tots els valencians. Voldran passar-nos per damunt. I només els ho podrem impedir si estem units.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *