de l'Horta estant

Política lingüística. O tota política ho és?

“Otras lenguas”

Els establiments d’El Corte Inglés mai no han estat -si més no al País Valencià- un exemple de bones pràctiques lingüístiques. Dic això -malgrat que personalment he estat atés amb molta freqüència en valencià, quan hi he anat- pel tractament que dispensen a l’idioma propi del territori on tenen instal·lats alguns dels seus establiments. A les sucursals d’Alacant o València, les obres literàries en valencià es troben en una prestatgeria retolada “Idioma autonómico” o bé “Otras lenguas”.
Personalment, ho considere un insult. “Otras lenguas” podrien ser l’anglés o el francés (malgrat la seua importància quantitativa), el suomi o el romanés, però en cap cas, la nostra, la de molts dels clients que hi comprem, i la que la legalitat vigent (estatut d’autonomia) reconéix com a oficial i pròpia dels valencians. I “Idioma autonómico” és un nom absurd i ridiculitzador, que pretén reduir -falsament- l’àmbit d’ús d’un idioma, a una entitat de caràcter administratiu, com és una comunitat autònoma.
Entenc perfectament que una empresa amb una orientació tan comercial i centrada en el client com aquesta, només adopta segons quines mesures si considera que li resulten favorables. Deu ser, per tant, que la direcció d’El Corte Inglés considera que insultar-nos li resulta rendible i afavoreix els seus interessos comercials, i que tractar-nos com a estrangers, estant a casa nostra, és una bona política comercial.  
Potser tenen raó, i els valencians (dels dos sexes, eh?) som criatures estúpides i mancades de la mínima dignitat que cal per a dir a qui t’insulta que no li aportaràs ni un euro més. No sé si és així, si la direcció d’aquesta empresa tan madrilenya té raó i als valencians no ens fa res que ens insulten, ens pixen damunt i continuen fent negoci amb nosaltres. Sé -en qualsevol cas- que no és així per a mi. Que a mi no m’agrada que m’insulten. Que no em dóna la gana que classifiquen el meu idioma com si fos una cosa exòtica, de reserva indígena, que ni tan sols mereix un nom propi.
És per això que he destruït la meua targeta de l’esmentat establiment, que no hi tornaré fins que no rectifiquen l’insult, i que faré campanya entre amics, coneguts i saludats, en persona i a través de les xarxes socials, perquè tothom sàpia que El Corte Inglés insulta els valencians qualificant la seua llengua com si es tractara d’alguna vel·leitat exòtica, que no arriba ni a meréixer una denominació que la identifique. 
Propose que totes aquelles persones a qui no els agrade que els insulte qui depén dels seus diners per a fer negoci, facen el mateix. Que no es limiten a tornar la targeta o no anar-hi a comprar, sinó que els ho facen saber per correu electrònic (clientes@elcorteingles.es), per carta o en persona. I -sobretot- que ho escampen al llarg de tot el seu radi d’influència, de manera que no quede ningú sense saber que El Corte Inglés insulta els valencians. 



  1. M'apunte a la mesura, encara que jo tinc la targeta però no la gaste. Potser és més efectiu que enviem missatges a l'adreça d'atenció al client. I jo en proposaria, com a mínim dues més. 1a: fer alguna acció col·lectiva (en petits grups aniria bé, per a no sentir-nos sols i desangelats) com ara deixar fulls escrits amb lletra 52 "es diu valencià, no idioma autonómico" en les prestatgeries. 2a: enviar un escrit al Síndic de Greuges (no no és un greuge, açò?). Gràcies per dir les coses pel seu nom, Ferran.
    Josep M. Escolano
    (No em deixa canviar el meu perfil anònim)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per ferran-suay | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent