de l'Horta estant

Joan-Francesc Mira no ha comptat amb el suport del PP per a formar part del Consell Valencià de Cultura. Tant me fa si el grup parlamentari de Compromís ha adoptat o no una estratègia equivocada al respecte. Això -a tot estirar- és l’anècdota. El moll de l’os és que a la gent que ens governa, quan senten la paraula cultura se’ls en va la mà a la pistola.

El professor Mira és un intel·lectual europeu de primera línia, sobradament reconegut i premiat per les més prestigioses institucions acadèmiques i de la cultura. És una persona poliglota, un home educat, culte i amb una erudició que està fora de l’abast de la major part dels mortals. Tot això -evidentment- és un fort argument en contra de les seues possibilitats de comptar amb el suport del PP per a formar part del CVC.

Per al partit que ens governa, ser palmàriament analfabet en valencià -en canvi- no és cap inconvenient. Si algun dels lectors d’aquest escrit  és completament incapaç -que no ho crec- d’escriure dos paraules seguides en valencià, sense fer-hi més de cinc faltes, ara mateix pot presentar la seua candidatura al CVC i sol·licitar el suport del PP. Fins i tot -amb l’adequada correlació de forces, i administrant bé les zones que llepa- podria arribar a presidir-lo. Caldrà, això sí, que ni per casualitat no se li escape mai una frase sencera en valencià. Faria lleig!

Ara bé, si sabeu parlar i escriure correctament la llengua que ells mateixos declaren com a pròpia dels valencians. Si heu escrit llibres (si no és que els heu escrit en espanyol!), si heu rebut premis literaris, si sabeu utilitzar adequadament els adverbis aleshores o gairebé,  o si heu fet declaracions públiques en favor de res que no siga la sacrosanta unitat de la indissoluble pàtria espanyola, llavors esteu ben fotuts. No podreu comptar amb l’aval del PP per a ingressar en un club, que paguem a escot, i que es diu Consell Valencià de Cultura. 

Dic jo que, per ser coherents, ja podrien llevar-li del nom això de Valencià. Si no cal ni saber parlar valencià per a ser-ne membre, quin trellat té la parauleta? I ja posats, la Cultura també sembla sobrera, ja que personatges tan emblemàtics de la mateixa com el mestre Mira no hi tenen cabuda. Així, la cosa quedaria en Consell, que -per tal de no discriminar ningú i que tothom ho entenga (especialment els seus membres analfabets en valencià)- caldria anomenar Consejo. I tots feliços. Seguirem pagant a tant per hom les dietes dels polítics que n’ocupen les cadires, però almenys no haurem d’aguantar la vergonya que algú puga pensar que aquella institució representa la cultura valenciana.