de l'Horta estant

Política lingüística. O tota política ho és?

No podré votar

Sóc valencià i -per tant- no podré votar a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, malgrat que jo considere que Catalunya és part del meu país. Si no fos per aquest petit detall, hi votaria. I ho faria per una candidatura capaç de respondre a dos requisits fonamentals: (1) tenir com a prioritat la finalització -com més aviat millor- de l’espoliació fiscal que pateix Catalunya, mitjançant la declaració de la independència per mitjans democràtics i no violents, i (2) comprometre’s públicament a no pactar amb cap força política de caràcter regionalista, i a no donar -en cap cas- suport ni estabilitat a cap govern autonòmic.
No sóc -ni de bon tros- un especialista en teoria política, i  és per això que he de confiar en allò que expliquen algunes altres persones que sí que ho són. I sembla que -d’acord amb els experts- als països en què s’ha produït recentment (durant el darrer mig segle) un procés d’independència, mai no s’ha vist el cas d’un partit independentista donant estabilitat al govern subaltern, siga anomenat regional o autonòmic, o de qualsevol altra manera.
Donar estabilitat és una expressió que sona bé. Ens n’evoca unes altres de ben sonants com ara ‘sentit d’estat’ o fins i tot ‘responsabilitat’. I tanmateix, per tal d’entendre correctament aquestes expressions, cal atendre també als complements. Donar estabilitat a qui?; sentit de quin estat?; responsabilitat davant de qui?. Si mirem de contestar aquestes senzilles preguntes, ho entendrem més fàcilment. 
Donar estabilitat a un govern subaltern és una forma de contribuir al manteniment de l’estat que ens espolia, i significa -per tant- responsabilitzar-se del manteniment de la injustícia, de la subordinació i de la mateixa espoliació econòmica. És això el que ha de fer un partit que es declara partidari de la independència? Jo crec que no. Crec que un partit independentista ha d’intentar assolir una majoria que li permeta de declarar la independència. I que -mentre no la té- ha d’estar a l’oposició. I no precisament per tal de fer una oposició ‘responsable’ o ‘constructiva’, sinó per esperar i aprofitar les oportunitats d’avançar cap a l’únic canvi autèntic, que és l’assoliment de la plena sobirania. 
Fa 35 anys, quan va morir el dictador i es va perpetrar la continuïtat consensuada i més o menys disfressada del règim, el sentit d’estat i la responsabilitat dels partits que van participar en les negociacions continuistes van permetre -precisament- l’estabilitat i el manteniment del statu quo. És per això, per la noció de regionalisme que van contribuir a assentar, que jo que sóc valencià, no puc votar en les eleccions al Parlament de Catalunya. També és per això que -encara que em fos possible votar- no donaria suport a cap partit disposat a exercir -d’aquesta submisa manera- la seua responsabilitat i el seu sentit d’estat.


  1. Bon dia, i excuseu el meu català, crec, una mica limitat per a jo, un llemosino-parlant (i gasco i llenguadocià i català també) aficionat de les nostres llengües.
    Vaig neixer en la petita ciutat de Perigurs (Périgueux) dins el departament francès de Dordonya.
    He viscut, nen, dins un poble del Nord de Perigord i d'Occitània anomenat Tivier (Thiviers en francès) i he oit en aquesta parroquia la llengüa occitana pel primer cop quan el meu avi la parlava altres cops amb la gent gran sobre el mercat de l'església de Tivier.
    El "patues" fou per a jo el primer i inescafable contact amb el pluralisme linguistic, malastradament he vist paralelment amb la mort de l'avi la disparicio progressiva de la llengua nostra popular i la presa de consciença, dins el mateix temps, d'aquesta llengua i d'aquesta disparicio dins una part de la joventut.
    Nosaltres, crec, som gairebé fotuts i som molt lluny de les discussions sobre el federalisme i la independencia, i la reconquista linguistica es un treball digne d'Heraclès, França i el seu sistema jacobi tancat es com a una tunica de Nessus per a nosaltres.
    Llegir tan i tan de blocs i llocs en català i valencià es un poc com a llegir la mateixa cosa dins la "nostra lenga" ( i sobretot quan nosaltres som tot a l'Extrem Nord d'Occitània com els valencians son a l'Extrem Sud de l'espai lingüistic català).
    Orfà de la llengua del meu avi.

  2. Hola
    en primer lloc, felicitats pel bloc, que desconeixiem fins fa poc.
    Estic d'acord. Jo tampoc puc votar. Soc anglès i visc a Tortosa des de fa 21 anys, amb "papers" i pagant impostos, pero no puc votar. Pero si pugues, tinc clar que el futur de Catalunya ha de passar per tenir la seva propia veu, deslligat de la llosa que representa l'estat espanyol actualment.
    Ara, que han passat les eleccions, veig que tindrem 4 anys de "més del mateix", amb CiU ja des-dient-se de les seves (timides) promesos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per ferran-suay | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent