de l'Horta estant

Política lingüística. O tota política ho és?

Varietats lingüístiques

L’actual líder del PP Balear, José Ramón Bauzá s’ha empescat una forma d’encarar la qüestió lingüística a les illes, que potser farà escola entre els seus sequaços valencians, sempre delerosos de noves formes d’ofrenar noves glòries als seus amos castellans. Té l’avantatge, que no sols evita pronunciar el terrible mot ‘català’, la sola menció del qual pot provocar grans hecatombes (qui sap si -fins i tot de caràcter immobiliari) sinó que -a més a més- s’estalvia de donar cap nom a  aquella llengua que -tot i ser oficial- ai las!, no és el castellà. “Ses nostres varietats lingüístiques”-diu, i amb això creu que acontenta la seua parròquia més carca i analfabèstia, i potser -de passada- contribueix a confondre una mica més els despistats.
En certa manera, el fet que a les illes no hi ha cap mena de consciència de balearitat (no hi ha ningú que se senta balear: la gent és mallorquina, menorquina, eivissenca o formenterenca), pot haver frenat, d’alguna manera, el sorgiment d’un moviment secessionista com el que han fomentat les autoritats polítiques al País Valencià, per tal d’accelerar el procés d’extermini lingüístic. D’una banda, ningú no ha  gosat d’aplicar mai el qualificatiu ‘balear’ a la llengua que s’hi parla, ni tan sols per tal de contraposar-lo al de ‘català’. D’altra banda, dir que a les balears i les pitiüses es parlen quatre llengües, sembla una mica excessiu, fins i tot per als troglodites subvencionats per la caverna ultraespanyolista. 
Al senyor Bauzá li deu semblar molt lluïdor això dir que les escoles ensenyaran en les diverses variants que es parlen a les illes. Llàstima que siga completament inviable. Hi ha un grapat de simples preguntes que permeten qüestionar-ho, com ara: quins tiratges tindran els llibres de text?; els professors de llengua, hauran d’ensenyar en el seu poble de naixement?; podran exercir el magisteri en el poble del costat?; fins a quina distància del seu domicili natal podran exercir la seua professió, sense ser sospitosos d’estar practicant el colonialisme entre varietats lingüístiques?; als professors de matemàtiques, se’ls aplicarà la mateixa norma?; o seran només els docents de ‘varietats’ els qui estaran afectats per l’immobilisme laboral?. I una altra pregunta de caràcter ben pràctic: en quina varietat es redactaran els documents del Govern Balear, si aquest individu l’arriba a presidir? No cal que m’ho digueu, que ja ho sé: els documents oficials es redactaran en castellà, clar que sí! Amb tanta varietat lingüística, aquesta seria la taula de salvació, l’única llengua comuna.

Ara bé, per ser justos, no podem discriminar la bella llengua de Cervantes, d’aquest procés modèlic de respecte democràtic pels parlars populars i autènticament genuïns. Que el castellà no és -ni de bon tros- un idioma amb menys variació dialectal que el català, ja ho sabem. Escoltem, sinó, com parla una persona de Sevilla, i comparem-ho amb com ho fa una de Logronyo, i això, sense esmentar els parlars d’ultramar , que -segons com- a un mexicà, potser ni l’entendríem, tot i que ningú no dubta que allò que parla és l’espanyol.

Hauran de decidir -per tant- en quina varietat castellana s’escriuran els documents oficials. Serà en el castellà de Madrid o en el de Burgos? Caldrà emprar els girs verbals propis dels santanderins, o convindran més els de Càceres o els de Salamanca? Quin accent haurà de fer servir el portaveu del govern? Serà més adient una fonètica cordovesa, o una de reminiscències murcianes?

Estic convençut que Don José Ramón Bauzá (en quina varietat castellana pronuncia el seu nom?) estarà plenament d’acord amb mi que no podem discriminar per raons de llengua. I així, si els xiquets de Formentera tenen dret a rebre ensenyament en la seua pròpia variant dialectal, els infants de Cartagena, de Fuenterrobles o de Jaraiz de la Vera no haurien de ser tractats amb menor deferència. Que no són -també- espanyols? No és això el que sostenen -amb l’exèrcit al darrere, quan cal- tots els coreligionaris d’aquest il·luminat de la política lingüística?

No crec que ell mateix puga defensar que els drets que reclama per a uns espanyols siguen distints dels que mereixen un altres. Així doncs, les editorials de llibres de text estan d’enhorabona: d’ara endavant hauran de publicar centenars d’edicions revisades de cada llibre; una per cada comarca, com a mínim, que repleguen perfectament la gran riquesa lingüística, perdó, volia dir varietalística, d’aquest gran país que és Bauzalàndia.  



  1. Quin post tant rebò ! Ho podries publicar com a "carta al director" als diaris de més tirada. Amb sort algú ho publica i aconsegueixes fer obrir els ulls a algú dels que es creuen de debò el secessionisme lingüístic.

  2. Magnífica reflexió que, als qui ja estem convençuts, ens reforça les idees clarament. Gràcies per compartir aquests pensaments al teu blog que cada dia em captiva més. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per ferran-suay | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent