de l'Horta estant

Anar de València a Menorca és més car que anar a Londres o Berlin, per posar un cas. Això, potser parla ben clar de la fragmentació a què ens han sotmés durant els darrers tres segles, i que no fa traça d’aturar-se, si tenim en compte com la inversió estatal prioritza les comunicacions amb Madrid, prescindint olímpicament del fet inqüestionable que el major volum de negoci es fa entre València i Barcelona, i no entre València i Madrid. 

A banda de la qüestió econòmica, els aeroports que visitem durant el viatge a l’illa més oriental de les Balears són tota una font d’informació sobre què pensa AENA, l’empresa que gestiona els aeroports, sobre nosaltres. 

A l’aeroport de València, la presència de la llengua pròpia és merament residual. Es limita a una de les versions menys privilegiades, des del punt de vista de la captació d’atenció, dels rètols i indicadors oficials.  La més visible, no cal dir-ho, correspon al castellà. La millor síntesi de tot, però, la trobem en la megafonia. Després d’anunciar els vols en espanyol i anglés, el volum de la veu baixa considerablement per a fer l’anunci en valencià. Així ens transmeten -amb claredat meridiana- que això del valencià és innecessari, que és equiparable a contaminació acústica, i que si a molts dels viatgers els passa desapercebut, millor, no siga que algú s’ofenga de sentir una llengua tan impròpia i tan local en un context tan elegant i cosmopolita com un aeroport. AENA considera que els valencians hem d’estar avergonyits de la nostra llengua. 

A Palma, les coses no milloren ni poc ni massa. Per megafonia s’anuncien els vols en espanyol, anglés i alemany, per aquest ordre. A l’hora de fer-ho en català, el volum no baixa, i tanmateix, el resultat és igualment penós i insultant. La veu anuncia que el vol número tal, amb destinació IBIZA sortirà a les …. Així, el topònim eivissenc pronunciat en perfecte castellà, com si la major de les Pitiüses no haguera tingut mai un nom fins que les tropes castellanes se’n van apoderar. I la mateixa regla de fonètica impròpia s’aplica als vols que fan cap a València i a Barcelona. En canvi, en anglés, la mateixa veu pronuncia correctament Eivissa, sense que cap llamp justicier no caiga del cel sobre l’altaveu pecador. 

Dins de l’avió, la immensa major part de les instruccions les escoltem en espanyol i anglés. Això sí, tenen la deferència de dir unes paraules en català (més o menys reconeixible com a tal, en funció de les distintes capacitats de les hostesses encarregades de l’al·locució). Potser n’hauríem d’estar agraïts, si no fos que els continguts que se’ns transmeten en la llengua pròpia dels llocs de què partim i on arribem, no arriba ni a la tercera part dels que se’ns han comunicat en els altres dos idiomes, i es limiten a una mera salutació o benvinguda, sense cap informació d’interés per als passatgers.  

És a Menorca on el paisatge sonor de l’aeroport s’acosta més a la normalitat. Els vols s’anuncien primer en català, i després en espanyol i en anglés. Totes les versions amb idèntic volum de veu. Això sí, Palma, es converteix en Palma de Mallorca, tal com ho volen i ho diuen els castellans, quan per a nosaltres sempre ha estat senzillament Palma.

De tornada a València, la visió de Menorca des del cel ens reconcilia momentàniament amb el món, i fins i tot amb Air Nostrum, que ens permet de contemplar tanta bellesa. Ara bé, l’hostessa de l’empresa originàriament valenciana té greus dificultats per a entendre que volem un suc de taronja (ni que siga de pot). Després de fer un parell de ganyotes i composar un somriure forçat per a formular -entre dents- un “perdoneperonolentiendo“, encara li cal una classe particular -també impartida amb un somriure sincer- abans de servir-nos la comanda: 

-‘Suc de taronja’ means orange juice. Now, you’ve got it. Please, don’t forget it for the next time.