de l'Horta estant

Amb aquesta traducció de l’il·lustre cognom del no menys il·lustre conseller d’Educació (passeu-me la hipèrbole), Alejandro Font de Mora, potser podríem resoldre el dubte que es va generar sobre quina seria la versió en anglés del seu cognom. Reconec que no és una bona traducció literal, però crec -en canvi- que és ben fidel a l’autèntic esperit del personatge.

En aquell moment, es tractava de la imposició d’estudiar ‘Educació per la ciutadania’ en anglés. Després vingué la idea d’incloure el xinés mandarí com a assignatura, i ara la cosa va d’implantar una assignatura d’Història d’Espanya en el currículum de primària.

Diu Don Alejandro que cal reforçar la idea de nació entre els estudiants valencians. Venint d’un conseller de la Generalitat valenciana, algun desinformat podria pensar que es tracta de reforçar la consciència de ser valencians. Vade retro, Satanàs! L’única nació que li interessa és la que es correspon -fil per randa- amb la llengua que ell estima, transmet als seus fills, i imposa amb dents i ungles: el castellà.

En realitat, més que no impartir història, potser ell preferiria reescriure-la. Així podria fer que els seus propis avantpassats, en comptes d’haver arribat a terres valencianes de la mà del rei conqueridor català i parlant la mateixa llengua, hagueren vingut acompanyant algun dels seus admirats dèspotes mesetaris, i expressant-se a tort i dret en la llengua de l’imperi.

Clar que, si fos així, com a ell li agradaria, ara no li caldria invertir en més adoctrinament dels infants valencians. Si els valencians fórem tan espanyols com ell desitja, no caldria que cap assignatura ens ho recordara. I a ell no li caldria esgrimir aquesta fita del colonialisme educatiu com a nova glòria per a ofrenar als seus superiors jeràrquics, per tal que, a Madrid, estiguen ben orgullosos de la seua incondicional adhesió a la idea d’una Espanya uniforme, monolingüe i profundament castellana.

Jo em permetria de suggerir-li que, en comptes d’una assignatura d’història, una matèria sempre perillosa (alguns professors desafectes podrien no explicar la versió plena d’admirables reis catòlics i esforçats paladins de la sacrosanta unitat de la pàtria, que a ell li deu provocar un èxtasi entre místic i luxuriós), reimplantara l’extinta ‘Formación del Espíritu Nacional‘, desapareguda amb la mort de Franco. Els estudiants d’aleshores l’anomenàvem senzillament Política, i l’assignatura provava d’inculcar-nos els casposos, patriarcals i autoritaris valors propis del règim, sense vel·leïtats autonomistes ni concessions a cap altra identitat que no fos l’única i veritable, aquella que el dictador volia per a tots nosaltres, que és -sens dubte per pura coincidència- la mateixa que ara vol reforçar el molt honorable conseller Font de Mora.

És per això que Font de Terminator em sembla un cognom ben adequat per a la manera de passar a la història que anhela aquest reconegut fill de la gran població de Vila-real, com a volenterós i esforçat valedor de l’extermini definitiu de qualsevol vestigi de cultura, llengua, identitat o dignitat pròpies, que puguen restar amagades entre els plecs de l’ànima dels valencians del segle XXI. No sé si la història li ho reconeixerà; els seus amos sí.