de l'Horta estant

Política lingüística. O tota política ho és?

Els no-lladres

El senyor Rodolfo Ares, conseller d’interior del Govern Basc, ha autoritzat una despesa de 60.000 € en banderes espanyoles. Aquesta és una altra de les iniciatives d’aquest govern de coalició entre PSOE i PP, que va arribar al poder -després de successives il·legalitzacions de les formacions polítiques que li ho podien impedir- amb la promesa de deixar-se de futileses identitàries, per a ocupar-se d’allò que realment interessava als ciutadans. 
Recordem que la primera acció que van mamprendre fou la de modificar el mapa del temps que apareixia als noticiaris d’Euskal Telebista, que mostrava tant la Comunitat Autònoma Basca, com Navarra i els territoris bascos sota sobirania francesa. És evident que aquesta era una de les preocupacions centrals dels bascos -i les basques- que cada matí s’alçaven profundament consternats per l’obligació de saber quin temps faria a Elizondo, a Baiona o a Biarritz.
Resulta que hi ha molta gent, al País Basc, que -quan fa bon oratge- van a la platja a Biarritz; un poble que forma part d’allò que ells anomenen Iparralde (literalment, el lloc del nord), i que queda a pocs quilòmetres d’unes quantes poblacions basques. Per contra, els governants actuals, obsessivament autoproclamats ‘no-nacionalistes’, consideren que la característica més important d’aquells territoris no és que estiguen a prop o que tinguen bones platges, sinó que pertanyen a un altre estat: França. És per això que -com a bons no-nacionalistes- els sembla una heretgia que els ciutadans que viuen uns quilòmetres més al sud puguen saber quin temps farà una mica més al nord. 
Una altra de les seues iniciatives no identitàries fou la d’inaugurar una línia educativa exclusivament en castellà, segurament orientada a aconseguir que -en el futur- molts altres ciutadans bascos puguen esdevenir tan analfabets com ells mateixos en la llengua pròpia del poble que governen. El fet que menys de 200 persones -en tot el país- s’hi hagen inscrit, només demostra que la gent normal, al País Basc, és molt més sensata, molt menys fanàtica, i molt menys partidària de la ignorància que els seus governants actuals. 
Sens dubte, aquesta nova inversió en simbologia espanyolista també forma part d’aquelles iniciatives centrades en resoldre els temes que realment preocupen el personal, i contribuirà molt a pal·liar la crisi econòmica. No he consultat les estadístiques, però estic convençut que el consum d’ansiolítics i antidepressius baixarà molt -entre la població basca- gràcies a aquesta nova acció no identitarista, consistent en recordar als ciutadans, mitjançant el subtil procediment de fer onejar més banderetes, que l’estat que té un exèrcit instal·lat al seu territori, és l’espanyol.
Conclusió: si mai coneixeu algú que insisteix a proclamar que és un no-lladre, vigileu la cartera!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per ferran-suay | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent