Amunt Arenys
A la consulta popular d’Arenys de Munt ha votat un 40% de la població. A la premsa espanyola, sens dubte, diran que en són pocs. Quan els convé ja ho diuen, això. Quan no els convé parlar de xifres, per exemple, quan hi ha una manifestació innegablement massiva, aleshores diuen que el que compta són les urnes, i que no importa quanta gent es manifeste sinó quants van a votar. Ara bé, si es tracta de fer un referèndum, la cosa de votar pot arribar a ser il·legal, i qui el convoca pot anar a parar a la presó. Això deu ser l’essència de la democràcia: il·legalitzar les consultes al poble. Llàstima que al comú dels mortals, que no gaudim de la intel·ligència preclara d’individus com l’Aznar, o qualsevol dels altres dirigents polítics que vàren donar suport a tan democràtica mesura, se’ns escapa tanta subtilesa, i tenim una perillosa tendència a pensar que prohibir una consulta democràtica i il·legalitzar partits polítics equival a convidar la gent a assolir els seus objectius a través d’uns altres mitjans. Segurament, pensar així també pot esdevenir il·legal.
Amb aquesta particular manera de fer, que consisteix bàsicament a assumir que: (a) si en sou molts, manifestant-vos, això no compta perquè allò que té valor són les urnes; i (b) si preteneu fer votar alguna cosa que no ens interessa, aleshores prohibim la votació. Així les coses, ni la quantitat de manifestants ni el nombre de votants no hi compten per a res. Les úniques xifres que valen són les que ells s’inventen quan diuen “Allò que realment importa al ciutadà és…” (afegiu-hi qualsevol xorrada que els puga interessar en cada moment).
I ara resulta que a Arenys un 40% dels habitants no s’han deixat intimidar ni pels mecanismes legals i oficials (prohibició del refrèndum, campanya mediàtica en contra) ni pels extraoficials (amenaces i demostracions intimidadores de falangistes), legitimats per l’habitual munió de jutges i funcionaris de provada (inquebrantable) lleialtat a l’estat. És precisament això el que fa que un 40% siga un gran percentatge.