Fèlix Martí Ambel

Les reaccions dels sectors islàmics, que s’han indignat amb una citació del papa Benet XVI d’un text que criticava el profeta Mahoma, no fan cap bon servei a les comunitats islàmiques.,

QUI DESACREDITA L?ISLAM?

El respecte que mereixen totes les religions no s?hauria de confondre amb la pretensió d?impedir les crítiques a les seves doctrines o als seus símbols. Tampoc no s?haurien de desqualificar les crítiques que, des de la perspectiva religiosa, es dirigeixen a les societats contemporànies i als poders establerts amb la teoria del carácter exclusivament privat de la religió. El progrés humà és indisociable del sentit crític i la llibertat d?expressió no ha de tenir altres límits que els propis de l?ètica intel·lectual i de la bona educació. Tampoc no es poden condemnar els tractaments humorístics de qualsevol fet humà. Només s?han de prohibir moralment i jurídica les mentides i les expressions que es redueixen a una intenció ofensiva. Però els creients que s?ofenen per crítiques serioses de les seves referències religioses s?estan marginant del consens característic del pensament modern i, per tant, contribueixen a empresonar les seves creences en paradigmas culturals antiquats. Les religions que no tenen por de les crítiques son les que poden arrelar millor en les cultures contemporànies.

Les reaccions dels sectors islàmics, que s?han indignat amb una citació del papa Benet XVI d?un text que criticava el profeta Mahoma, no fan cap bon servei a les comunitats islàmiques. Els punts de vista crítics amb la personalitat del profeta haurien de ser rebuts amb desacord però sense escàndol per part dels creients en l?Islam, de la mateixa manera que haurien de ser rebudes amb serenitat les valoracions negatives que afecten Jesucrist o altres figures eminents dels universos religiosos. Reaccionar amb actituds  agresives i promoure actes de violencia contra els cristians desacredita l?Islam. Ja fa massa temps que els sectors integristas s?atribueixen una representativitat de l?Islam que pot arribar a marginar la gran tradició de tolerància i moderació pròpia de les majories de les comunitats islàmiques.

Después de la polèmica suscitada per les paraules de Benet XVI a la universitat de Ratisbona, seria desitjable una doble resposta. Per una part les autoritats religioses islàmiques haurien de fer sentir la seva veu per condemnar el fanatisme religiós que orienta tants grups extremistes cap a la violència. No haurien de consentir que la representació pública de l?Islam fos segrestada pels fonamentalistes. Saben prou bé que la instrumentalització política de la religió afebleix el crèdit moral de qualsevol tradició religiosa i que les invitaciona a la violència per part dels fanàtics que invoquen l?Islam son càrregues de profunditat contra el mateix Islam. Per altra part, des dels països de cultures modernes i d?estructures democràtiques, s?ha de defensar amb fermesa la llibertat d?expressió, s?ha de denunciar la naturalesa totalitària de tots els integrismes religiosos i s?ha de condemnar la violencia encara que es revesteixi de justificacions aparentment religioses. La protecció dels drets humans i la pau del món son incompatibles amb els fanatismos religiosos.

(Publicat a Tribuna Catalana, 18-IX-2006)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!