4 de setembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Perplexitats preelectorals

Les ofertes dels diversos partits polítics catalans en la perspectiva de les eleccions del 1er de novembre de 2006 no són prou atractives des del punt de vista del nacionalisme català.

Les ofertes dels diversos partits polítics catalans en la perspectiva de les eleccions del 1er de novembre de 2006 no són prou atractives des del punt de vista del nacionalisme català.   

Tant Convergència i Unió com el Partit dels Socialistes de Catalunya s’han instal·lat confortablement en la política del "peix al cove", és a dir en un augment pausat i pactat de l’autogovern que evita qualsevol crítica del sistema colonial espanyol respecte a Catalunya i que refusa estratègies d’enfrontament amb els poders de l’estat. Proposen administrar millor les modestes competències que es deriven del nou estatut d’autonomia. En el cas del PSC amb la circumstància agreujant de la marginació dels sectors catalanistes i del reforçament del control del partit per part dels dirigents més identificats amb un PSOE que explicita sense por la seva filosofia política jacobina.

Esquerra Republicana de Catalunya no sembla haver reflexionat prou després de les amargues experiències d’un tripartit que no va poder orientar-se a favor del nacionalisme català perque van resultar decisius els interessos del PSOE i del govern de l’estat. Si la proposta d’Esquerra consisteix en la reedició del tripartit vol dir que el proper govern de Catalunya, serà, de manera més clara el gestor regional del govern espanyol, com ja són gestors de les dretes espanyoles els governs del  País Valencià i de les Illes.

Iniciativa per Catalunya sembla que no tingui vida més enllà de l’adherència al PSC i d’una ideologia que només analitza la vida política en termes de dialèctica entre dretes i esquerres. Dol que vulguin ser els representants polítics de la sensibilitat característica de les nostres millors ONG en termes d’ecologia, pau i drets humans i que no aconsegueixin posicionar-se de manera més valenta en relació als interessos nacionals de Catalunya.

Si aquest és aproximadament el panorama pot passar que els nacionalistes ens quedem sense referent polític electoral fiable. Totes les ofertes són interessants en alguns aspectes però no són suficients des d’un punt de vista nacional. Potser arriba l’hora de demanar als partits polítics que s’autodefineixen com a nacionalistes, dues responsabilitats. Primera: que no donin suport a projectes polítics que es conformen amb el regionalisme, és a dir, que no denuncien la nostra colonització cultural, econòmica i política. Segona: que uneixin les seves forces per crear una dinàmica clara cap a la independència i que es proposin, si cal, governar conjuntament  la Generalitat de Catalunya. Més valdria quedar-se a l’oposició que donar suport a opcions d’esquerra o de dreta que ajornen indefinidament els nostre alliberament  nacional.   

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!