En el nostre temps emergeix una nova consciència sobre el valor de la diversitat cultural i lingüística.
En el nostre temps emergeix una nova consciència sobre el valor de la diversitat cultural i lingüística. Reconeixem que cada comunitat té característiques culturals pròpies, és a dir, referències simbòliques, recursos epistemològics i formes de vida que constitueixen la seva identitat. Compartim el desig de construir un patrimoni cultural comú pel conjunt de l’espècie humana sobre la base d’un diàleg intercultural que permeti consensuar mites, coneixements i orientacions ètiques. Creiem que és necessària una harmonia entre la diversitat cultural i la universalitat.
Afirmem que la diversitat lingüística és l’expressió més valuosa de la diversitat cultural i volem contribuir a desacreditar els models de colonialisme lingüístic que han posat en perill la vida de les llengües febles des d’un punt de vista demogràfic, polític o econòmic. Proclamem que totes les llengües són iguals en dignitat, que les polítiques lingüístiques han de lluitar contra la tendència a una jerarquització de les llengües que afavoreix els fenòmens de substitució lingüística i de conversió de les llengües minoritàries en llengües minoritzades. Demanem a totes les comunitats lingüístiques que reforcin la seva autoestima i que es mobilitzin per defensar els seus drets lingüístics.
Volem fer menció del caràcter exemplar del procés de nomalització que afecta la comunitat lingüística catalana gràcies a les mesures del govern de Catalunya i de les ONG actives a l’àmbit lingüístic. Admirem el clima de pau lingüística que hi ha en aquesta societat i que algunes informacions sectàries han intentat negar. Recomanem les experiències catalanes innovadores com els mètodes d’immersió lingüística a les escoles i la creació d’iniciatves ambicioses a favor de la llengua en l’àmbit de les noves tecnologies de la informació.
Creiem que les pessimistes previsions d’accelerada desaparició de la diversitat lingüística no s’acompliràn per diverses raons. En primer lloc observem que a tots els continents hi ha comunitats lingüístiques decidides a lluitar contra el colonialisme lingüístic i que es multipliquen els processos de radicalització. En segon lloc creix la consciència que totes les llengües són patrimoni de la humanitat i que s’han de protegitr amb recursos nacionals i internacionals. En tercer lloc es consoliden pràctiques d’aprenentatge multilingüe que faciliten les necessitats de comunicació més enllà de la comunitat lingüística pròpia. En quart lloc, el cultiu de les llengües autòctones de les comunitats mitjanes i petites s’està convertint en un factor de desenvolupament econòmic i social reconegut.
Desitgem una nova harmonia lingüística universal respectuosa amb el pluralisme com a contribució a la pau. En un món cada vegada més interrelacionat, el respecte a les identitats culturals i lingüístiques és una garantia pel pluralisme, la democràcia i la pau.
Signat conjuntament amb Maurice Tadadjeu, Etienne Sadembouo, José Antonio Flores Farfán, Frances Fister-Stoga, German M. Borlikov, Bossia E. Kornusova, Lluís Bernabé, Denis Cunningham i Nicholas Emlen, coordinadors continentals de Linguapax.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els missatges de pau que es fonamenten en el diàleg i el respecte mutu sempre trobaran un aliat en la meva persona. El contingut d’aquest manifest expresa amb una rotunda claredat allò que sentim aquells que no percebem la diferència -ull! no confondre amb la desigualtat – com un problema a solucionar sinó com una riquesa a mantenir.
Que trista i avorrida que seria la descoberta de l’altre, si tots fosim iguals, no?
Gràcies pel Manifest i, si se’m permet, deixeu-me adherir-m’hi modestament.
Lluís Mauri i Sellés.
Jo també m’hi adhereixo. Protegim esglèsies romàniques i no protegim les llengües?