Si les religions són dirigides per líders fanàtics, la violència està garantida. La pau només és possible si a les tradicions religioses exerceixen l’autoritat els moderats, tant si són conservadors com si són progressistes
A totes les tradicions religioses hi ha tensions entre els sectors moderats i els sectors radicals. Sovint es parla de les fractures entre els grups conservadors i els grups innovadors o progressistes, però el gran debat ha de fer referència als usos de la religió a favor de formes de vida sensates o com a inductors de fanatismes que enceguen i justifiquen la violència. El fanatisme religiós és provocat i manipulat per corrents polítics que han descobert el gran potencial mobilitzador de les creences religioses i la possibilitat de manipulació que es pot exercir sobre molts creients de bona fe amb interpretacions simplistes de les doctrines religioses. És una forma de demagògia amb pretensions de fonamentació religiosa. En la crisi manifestada en relació a les caricatures de Mahoma s’ha vist clarament la força del fanatisme religiós. Per analitzar aquesta crisi no és prou pertinent una discussió sobre els límits de la llibertat d’expressió, que tothom hauria de reconèixer, sinó la necessitat de desacreditar les interpretacions fanàtiques de l’Islam i la manipulació política de la religió que en fan grups polítics amb pocs interessos religiosos.
Si les religions són dirigides per líders fanàtics, la violència està garantida. La pau només és possible si a les tradicions religioses exerceixen l’autoritat els moderats, tant si són conservadors com si són progressistes. El fanatisme és una perversió dels missatges religiosos que són sempre invitacions a la compassió, a la fraternitat i a l’amor. No s’hauria de confondre la radicalitat de l’experiència religiosa amb els fanatismes. Els més radicals de les diverses tradicions religioses són els sants, els místics i els herois de l’amor. La intemperància i l’absència d’autocrítica més aviat són patologies de l’experiència religiosa. Les tradicions religioses saludables no exclouen el sentit de l’humor i no es mostren hipersensibles per les crítiques exteriors encara que siguin de mal gust. El triomf dels fanàtics seria un mal auguri per la pau del món. Als països on els sectors fanatitzats tenen molt poder, com a l’Iran actual, són habituals formes de repressió de les llibertats, utilitzacions incontrolades de la violència de cara endins i de cara enfora i estils de governar propis del totalitarisme polític. No s’han d’invocar les raonades condemnes a les polítiques imperialistes que afecten els països de l’anomenat Tercer Món per justificar derives sectàries i fanàtiques que porten a noves modalitats de totalitarisme. Els islamofascismes, com altres règims polítics autoritaris, s’han de desacreditar si volem un futur en pau.
Fragment de la conferència sobre "Les religions i la pau" presentada a les Jornades del Moviment per la Pau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
d’injustícies. La religió no hi juga tot el pes que tu dius.
Bush va fer la guerra i matar a milers de persones i avui encara dura per dòlars, petroli i dominis estratègics.
La guerra d’Irlanda no és una guerra de religió sinó d’independència.
El ametix passa al Cashmir … etc. etc
Salvador Molins
Catalunya et necessita: Vine i uneix-te, actua ! http://www.catalunyaaccio.org Visiteu la web i el bloc de mes vilaweb núm 4389, bloc dels destacaments de Vilada i Berga (Berguedà)