Arriba l’hora de popularitzar amb llibertat d’esperit les motivacions que tenim per decidir dotar-nos d’una constitució política estatal.
La poderosa maquinària mediàtica espanyola intenta fer creure que l’independentisme català és una opció minoritària i que la majoria de ciutadans prefereixen una sobirania de segona classe. Fins i tot justifica l’ocultació de dades fonamentals com la informació relativa a les balances fiscals que podríem utilitzar per explicar la racionalitat de les aspiracions a tenir un estat propi.
Arriba l’hora de popularitzar amb llibertat d’esperit les motivacions que tenim per decidir dotar-nos d’una constitució política estatal com tenen les altres nacions no sotmeses a règims de tipus colonial. El fet que aquesta aspiració no es podés expressar prou clarament els anys 70 del segle passat no ha d’impedir que ara es manifesti amb tota la força necessària. S’ha de tenir en compte que si Catalunya gaudia d’un reconeixement polític notable amb la Generalitat de l’etapa republicana, actualment ja no és suficient un marc purament estatutari per garantir el nostre futur com a nació. Afirmar que ens hem de conformar amb estatuts compatibles amb la constitució espanyola de 1978 és condemnar-nos a una lenta però segura dissolució nacional.
Em sembla que hi ha tres raonaments principals que fonamenten la nostra voluntat de tenir un estat propi. En primer lloc que les estructures estatals són les que caracteritzen totes les altres nacions lliures. Les estructures subestatals són, d’acord amb els estàndards internacionals, les que corresponen a les realitats regionals. Catalunya no pot fer veure que el món polític funciona d’una altra manera. Si volem ser una nació estem obligats a constituir-nos en estat.
En segon lloc, en un món en procés de globalització, les nacions ho són per la seva capacitat moral i política d’intervenir en les estructures globals. Les nacions sense iniciativa internacional o sense els instruments adequats de política internacional tendiran a desaparèixer. Catalunya ha de poder tenir veu i vot directament a les institucions europees i a les organitzacions mundials. Ha de voler exercir-hi responsabilitats.
En tercer lloc, tant per la seva història diferenciada com pel seu ple desig d’autodeterminació en tots els àmbits, Catalunya ha de gaudir dels instruments estatals que li permetin definir amb suficient independència el seu model de societat. Ha de poder regir-se en funció dels valors , mites i prioritats que corresponen a la seva vida cultural. Ha de ser lliure per escollir, amb les mateixes limitacions que tenen els altres estats,el seu model de convivència, la gestió de la seva riquesa i les formes de la seva solidaritat.
Aquest projecte és possible si mantenim l’autoestima i si el defensem amb generositat i coratge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sr. Martí, si us plau, necessito contactar amb vosté per correu electrònic per tal d’enviar-li una documentació.
Gràcies!
El meu nom és Octavi Fornés i el meu correu és "info (at) tudecideixes.info"