El NO al nou text estatutari significa que desitgem que s’inauguri una nova etapa política que no es conformi amb administrar els molt limitats poders que poden exercir les institucions catalanes i que s’expressi democràticament la voluntat de dotar-nos d’una llibertat nacional homologable a la de tots els pobles sobirans.
El vot crític contra el nou Estatut de Catalunya es va orientant progressivament cap al NO i descarta altres propostes que s’inclinaven pel vot en blanc o pel vot nul. Em semblen bones notícies les declaracions dels diversos col·lectius que es defineixen pel NO perquè la dispersió del vot crític li feia perdre força política. Si s’aconsegueix engreixar suficientment el NO, el nou Estatut a la curta o la llarga estarà deslegitimat i tinidrem l’oportunitat d’iniciar seriosament un procés constitucional per Catalunya.
Els partidaris del NO reconeixem que, comparat amb l’Estatut del 1979, el nou text suposa algunes millores tècniques però no modifica substancialement la condició colonial de Catalunya. Constatem amb goig que cada vegada hi ha més ciutadans que volen donar per acabada l’etapa que ens ha definit com una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol. El NO al nou text estatutari significa que desitgem que s’inauguri una nova etapa política que no es conformi amb administrar els molt limitats poders que poden exercir les institucions catalanes i que s’expressi democràticament la voluntat de dotar-nos d’una llibertat nacional homologable a la de tots els pobles sobirans. Sabem que aquesta és una opció rupturista en relació a l’essencialisme nacional espanyol que no ha manisfestat cap disposició per evolucionar cap a un estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Ara és l’hora de rebutjar un ordre constitucional que aspira a mantenir indefinidament la subordinació nacional dels catalans. S’haurà de votar que NO, perquè no volem un altre estatut d’autonomia, és a dir de pura regionalitat.
Ens agradaria que el vot negatiu fos tan notable que signifiqués la minorització del nacionalisme català dòcil que ha estat hegemònic durant les últimes dècades i que desemmascarés definitivament les aparences nacionalistes del sucursalisme polític que no ha fet altra cosa que subordinar els interessos de la política catalana a les prioritats del govern espanyol. Ens agradaria que s’acabés l’etapa de la lenta gradualitat i sobretot, que s’esquerdés el prestigi d’un catalanisme còmplice dels poders espanyols que volen seguir funcionant amb la lògica colonial. També ens agradaria que el NO fos interpretat a Europa i a tot el món com una desautorització de la propaganda espanyola que ha volgut fer creure que ja s’havia resolt el problema del reconeixement polític de Catalunya i com anunci de la decisió dels catalans d’integrar-nos directament a Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més be és tracta d’una opció evolutiva cap una sortida a la normalitat, aufegada pels temps passats colonials.
Espero que amb les petites aportacions de tots plegats, el NO del proper referèndum sigui tan important que no hi hagi marge pel dubte: que aquest país està fart de que li aixequin la camisa.
Aprofito per felicitar-te per les darreres jornades de L’Opinió Catalana de Manresa.
Salut.