Feliu Ventura

Fa uns anys Oriol i Marc van decidir muntar un estudi de gravació adossat a un magatzem tèxtil, es difícil adossar-se a una altra cosa a Terrassa. 

Van estar mirant molt, estudiant els materials necessaris i preparant l’acústica del lloc. Quan van arribar a la maquinària van començar a buscar taules i, finalment, la van trobar.

S’assabentaren que a New Jersey hi havia un que comprava taules de segona mà, les posava a punt i les revenia a un preu competitiu.

Finalment es van decidir per una Neve 8108 de 1972. El mateix model de taula amb què Santana va gravar “Supernatural” i Mike Olfield “Moonlight Shadow”.

Cada vegada que vèiem l’Oriol o el Marc els preguntàvem si ja havia arribat, i cada vegada ens deien que encara no.

La Neve va viatjar en camió des de New Jersey a l’aeroport internacional JFK de New York i d’ací a l’aeroport del Prat, i a Terrassa un camió ploma la va deixar a l’estudi Labedoble.
L’abril de 2009, després de tres mesos de viatge transatlàntic i una petita adaptació en l’alimentació de la taula, la Neve ja estava a casa. 

Ara pense totes les coses que aquesta taula deu haver gravat a l’altra banda de l’oceà. I crec que sí les taules tenen ànima, aquesta ha de deixar per força un rastre de veus i instruments exòtics en “Música i lletra”.

Tweet