Metro provinent de Memòria propera estació Justícia.

Acabe de llegir el llibre “lluitant contra l’oblit” de Laura Ballester per a Sembra Llibres.

El llibre, de carcassa lleugera, pesa com una consciència i al final de la lectura et traspassa tot aquell pes  a sobre dels teus muscles com un rellotge d’arena. La lectura transcorre per l’última dècada valenciana més ignominiosa amb la suavitat aparent d’una carícia però amb la contundència d’una bufetada despertadora.

El recomane molt, cadascú ha de jutjar els fets segons la seua pròpia lectura del llibre i de la realitat. Només diré que una de les eines més vàlides per a la memòria és l’art de l’escriptora per mostrar-nos els fets, les persones i els criminals responsables d’aquest ominós accident escandalós, previsible i evitable.

Aquest és un llibre que em fa sentir orgullós del periodisme valencià, el de veritat, aquell capaç de tocar la crosta de qui toca i quan toca: que vol dir sempre. O periodisme o relacions públiques: les dues coses no poden ser.

El periodisme per a mi és l’instrument que tenim els  ciutadans per controlar a les persones que hem posat en la gestió dels nostres afers. És una perversió que els gestors intenten usar-lo per al control de la societat, no ho oblidem mai. I així amb la justícia, l’educació, la cultura…

Els valencians, a poc a poc -perquè mira que ens ha costat-, hem arribat al límit de l’afartament, ja no podem més.

Els valencians tenim la democràcia bolcada en un revolt i els qui l’han fet descarrilar la volen desballestar de nit. I això que li passa a la democràcia valenciana és producte d’una cadena de despropòsits previsibles i evitables.

Deia Estellés:

“Manar no es vestir un uniforme de regidor

i dir a tot que sí.

i presidir te deums i processons.

Manar serà patir amb qui pateix

i legislar manaments d’alegria

per a tothom, i plantar les collites.”

El País Valencià és un poble alegre i no ens mereixem aquesta màfia opaca que propaga l’omertà sobre els seus delictes. La mateixa màfia encastada que va esclafar amb tota la violència de l’estat al valencianisme que als anys 1970 pretenia un País Valencià de persones lliures i amb una democràcia moderna.

El poble valencià ha d’apendre que només amb partits del seu color favorit a les institucions no canvien les coses i que necessitem una societat civil enfortida i amb periodistes com Laura Ballester que són la balisa perquè els gestors de la Generalitat no facen tornar a descarrilar la democràcia.

Llibres com aquests són xicotetes caixes negres que guarden la memòria que impulsa la justícia i amb editorials valentes com Sembra llibres la cadena de custòdia està lliure de sospita.

I una abraçada a l’Associació de Víctimes del metro 3 de Juliol.

Fem fora la màfia!
lco

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *