Feliu Ventura

“Quiero la luz de Chile enarbolada

sobre la nueva casa construída.”  [Aquí me quedo (Pablo Neruda – Víctor Jara – Patricio Castillo)]

Passem el dia a Isla Negra, ens recull una furgoneta de la Fundació Pablo Neruda i anem recollint amics amb els seus xiquets. De seguida te n’adones que Isla Negra serà un lloc especial: l’adult conté un infant, no ens enganyem.

El viatge de Santiago a Isla Negra dura un parell d’hores i les dedique a escriure un dels meus posts sobre el viatge.

Isla Negra està situada al cor del Litoral Central xilè: és la primera vegada que veuré el Pacífic.

Arribem i ens reben amb una calidesa i amabilitat molt gran. Tenim gana i decidim que és millor dinar i després realitzar la visita a la casa.

Dinem a base de peix i marisc cuit amb el Pacífic a la finestra, com deia el poeta: “yo no hago ventanas, enmarco el mar”

Acabem de dinar i comencem la visita. La casa és increïble, no puc dir només que és una casa bonica. Fou construïda com un vaixell amarrat, el treball en fusta és espectacular per això és un plaer parlar amb l’home que va realitzar els somnis en fusta del poeta.

Visitem una cabana amb un dormitori abocat al mar que ens fa imaginar-nos com deu ser despertar-se en aquell llit…

Entrem a una altra instància amb un saló decorat amb nombrosos mascarons (quasi tots figures femenines). Trobem el seu dormitori i el de la seua muller, orientat segons la posició maputxe: El sol naix pel cap i mor pels peus (no confondre amb el feng shui, ja que el llit de Neruda té una finestra al cap)

Fora de la cabana veiem una placa que commemora la seua feina amb el Winnipeg, una barca en terra ferma i unes campanes que el poeta feia sonar quan arribava a la casa perquè tothom ho sabés. Veiem una roca negra a prop del mar, ens acostem, és la tomba del poeta.

Veixem els seus escriptoris, el d’hivern i el d’estius, envoltat de nombroses col·leccions. Ell deia que no era col·leccionista, ell era “cosista”.

Més tard tenim un privilegi exclusiu: visitar el “bar” privat que havia fet construir per als seus amics amb una sèrie de codis i jocs: servia en copes de colors fins que servia en gots normals, aleshores els convidats havien de saber que era l’hora de marxar. Us imagineu un bar amb plats decorats per Picasso? Doncs això… Donen ganes de construir una casa només per fer gaudir els amics…

Baixe a la platja per tocar el mar i acabe mullat fins els genolls. He batejat unes sabates al Pacífic.

Acabada la visita a l’espectacular casa, se n’anem a veure una altra casa d’Isla Negra. No és una casa d’un poeta, però sí és la casa d’un somniador. Enmig d’un carrer residencial trobem la “nave imaginaria” un vaixell, no li digueu mai als seus habitants que és una casa, al costat de les altres vivendes. Viuen com pirates, és molt divertit.

Sembla ser que els veïns es van queixar perquè consideraven que era una casa estrafolària. Així que els propietaris han aconseguit –fa poc- legalitzar la casa com a vaixell. Em diuen que va anar un inspector de l’armada i els va legalitzar i, el que més il·lusió els fa, els va concedir permís per a salpar.

Us imagineu una casa amb permís per a salpar: Els somnis de vegades poden ser realitat i continuar sent somnis.

Tornem a la Casa de Pablo Neruda per a fer les proves de so. Després fem un concert ben emotiu. És l’últim concert de la gira a Xile i, mentre ho dic en veu alta, no puc evitar emocionar-me.

21 de maig de 2012 isla negra