Dia 11 (Xile, finalment)

“Todas íbamos a ser reinas” (Gabriela Mistral)

Xile és el país més llarg del món. 6.000 Km de longitud. És una de les primeres coses que s’ensenya un estudiant xilè. Avui hem anat al Colegio República de Síria a visitar uns xiquets i xiquetes de 7 anys, és un cole públic.

Hem vingut perquè havia de  tornar un favor als xiquets i xiquetes de la classe dels pingüins del Col·legi d’Educació Infantil i Primària Martínez Bellver. Fa un temps em van donar una carta amb uns dibuixos que parlaven de la natura quan vaig anar a cantar “el que diuen els arbres”. Els vaig prometre que aquella carta travessaria l’Atlàntic i faria més de 10.000 Km fins arribar a Xile. He complert la promesa, amics, i n’estic molt content. Els xiquets de Xile m’han promès una resposta prompte.

Més tard hem anat a la Universidad de Chile a fer un concert matinal al campus. Els estudiants estan encesos amb moltes mobilitzacions. He començat a explicar el “d’acord d’acord” però m’he adonat que no calia i hem rigut bastant. Mentre cantava unes estudiants dibuixaven un cartell que m’han ensenyat, hi posava: “distintas lenguas mismo entendimiento”.

Després de dinar teníem cita en Villa Grimaldi, un centre clandestí de detenció i tortura a la ciutat de Santiago de Xile. Hi ha uns 230 desapareguts en aquell centre de l’horror del terrorisme d’estat que ara és un Parque por la Paz.

El parc combina clarament els espais de la història i de la memòria. Per una banda es mostren els llocs que no van ser destruïts per esborrar les petjades de l’horror, per l’altra banda s’ha reconstruït molt poc però s’ha construït un espai de memòria. Per a mi el més impressionant ha estat el jardí de les roses on hi ha un roser plantat amb el nom de cada dona desapareguda en el camp i al centre un fragment d’un poema de Gabriela Mistral Todas íbamos a ser reinas.

El camp està ple de simbolismes: la porta per on entraven els detinguts es va tancar per sempre i la clau del pany només la tenen els familiars i supervivents d’un camp per on van passar unes 4.500 persones.

Finalment hem arribat a Xile. Pamela ens ha organitzat un final de viatge ple de concerts i activitats. Avui toquem al Local Club Matadero amb el grup de Cueca “El Parcito”. I després ho celebrarem fortament.


May 12, 2012 Finalment

feu clic sobre les icones del mapa per més informació


Mostra Feliu Ventura a Sud-amèrica en un mapa més gran
 

Comparteix aquest article 

       

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *