Dia 7 (Una actriu republicana i antifeixista)

8 de maig de 2012

Sense categoria

0 comentaris

Dia 7 (Una actriu republicana i antifeixista)

No te rindas por favor no cedas,

aunque el frio queme,

aunque el miedo muerda,

aunque el sol se ponga y se calle el viento,

aun hay fuego en tu alma,

aun hay vida en tus sueños,

porque cada dia es un comienzo,

porque esta es la hora y el mejor momento,

porque no estás sola,

porque yo te quiero.

(Mario Benedetti)

Ja a Buenos Aires tenim allotjament ben a prop d’on ens ha deixat el Buquebus. Deixem els trastos i anem a fer una volta. Estem bastant cansats del viatge i decidim pendre amb calma el que queda de jornada: unes compres de subsistència i la nit lliure per qui la vulga prendre. El Borja la pren una miqueta i se’n va a veure Crosby Stills & Nash al Luna Park. Se n’anem a dormir molt prompte, fade out.

Pel matí bugaderia i passeig. Visita a la Plaza de Mayo i entrevistes amb algunes persones responsables de la memòria històrica de l’Argentina. Hem aconseguit uns quants contactes en ràdios i mitjans de Buenos Aires.

Per la vesprada, més relaxats, visitem el barri de San Telmo i arribem fins el Casal Català de Buenos Aires que porta el nom de Margarita Xirgu i Subirà, una actriu uruguaianocatalana.

Poc abans del cop d’estat de Franco es trasllada Sud-Amèrica. Va viure a l’Argentina i a l’Uruguai, on obté el càrrec de directora de l’Escuela Dramática Municipal de Montevideo. Nascuda a Molins de Rei el 1888 va aconseguir la ciutadania uruguaiana el 1959, va morir l’any 1969 i les seues restes mortals van ser traslladades als Països Catalans el 1988.

Una actriu excepcional en la seua professió i en el seu compromís. Amiga personal del poeta andalús Federico García Lorca. Antifeixista i republicana convençuda, va patir les represàlies del franquisme que li va confiscar tots els béns i la condemnà a l’Exili.

Tant a l’Argentina com a l’Uruguai va deixar una petjada inesborrable creant institucions claus en el desenvolupament de les arts escèniques al Con Sud: Directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo (EMAD), Directora de la Comedia Nacional de l’Uruguay, Presidenta de la Comisión Honoraria de la Casa del Actor, una casa de descans per els actors retirats i Directora del Teatro de Verano de Punta del Este, crea a Xile la primera escola d’art dramàtic del país, presideix el consistori dels Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Santiago de Xile.

Ella va dir “No somiar, no esperar, no creure en alguna cosa, és com no existir”.

Després agafem un taxi fins el barri de La Boca i passegen des de l’estadi fins el port per “calle Caminito”. Uns vinets i pugem a un “colectivo” per visitar el primer cafè de Buenos Aires, el Gran Café Tortoni.

Soparem a casa i anirem a la ràdio a fer un directe. Demà, si pot ser, tango i compromís.