Feliu Ventura
música i lletra
Dia 6 (Valencians a l?Uruguai)
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
(Vicent Andrés Estellés)
Avui de bon matí hem agafat el Buquebus per passar de l’Uruguai a l’Argentina. Hem viatjat a través de camps replets de choclo i vedelles -cap taronger-. I hem navegat a través del Río de la Plata. A Buenos Aires, avui, una mica de descans.
S’ha fet una mica estrany abandonar Montevideo, Uruguai s’ha convertit en la casa d’un amic.
La Biennal ha estat una experiència extraordinària, els uruguaians ens han acollit com a amics i com a iguals i em fa una mica de llàstima abandonar aquest país on hem estat tractats amb una hospitalitat esborronadora.
Ahir va ser un dia d’alegria i malenconia barrejades com un espès dulce de leche hoste en la memòria gustativa dels segles i els kilòmetres.
El dia va començar amb les escorrialles del jet lag, poc a poc hem anat recuperant el ritme. A les 18h anem a la prova de so a la Associació Valenciana de Montevideo que porta el nom d’Associació Comunitat Valenciana.
Segons el demògraf Gregorio González, l’Uruguai és el país d’Amèrica Llatina amb el major percentatge de valencians en relació amb el nombre d’habitants del país, seguit per Argentina, Veneçuela i Cuba. Un total de 879 en un país de 3.372.000, és a dir, 260 valencians per cada milió. Un clima similar i una densitat de població parella entre València i Montevideo han afavorit també aquest fet. Tota aquesta informació i molta més apareix al llibre “Los Valencianos en Uruguay” del professor de la UV Víctor Agulló (conta més ací)
Una breu visita sense grans sorpreses: tota la pluralitat valenciana hi està representada. Coneixem als representants de l’Associació i rebem una càlida i cordial benvinguda.
Visite amb Mariela la biblioteca. Amèlia -la mare de Mariela- i Julio –el seu oncle- eren del carrer pou de Rotglà (a 7 Km de Xàtiva). A la biblioteca hi presideixen el retrats de les falleres majors de Montevideo (no hi ha retrats de fallers homes), poques banderes i molts llibres: El Tirant lo Blanc, les obres completes de Vicent Andrés Estellés, un CD de Toni Mestre contant contes als xiquets… obres valencianes il·lustres.
Tots els qui ens trobem allà sabem que hi ha diferències entre nosaltres, però hi ha el respecte i l’alegria de trobar coneguts a 10.000 Km de casa. Al carrer Palmar 2119 entre Joaquín Requena i J.Paullier.
Han estat practicant valencià des de fa temps –abans de saber que jo venia a Montevideo- amb les meues cançons, i em prometen una sorpresa abans del concert.
Acabem la prova i marxem corrents cap al Carrer Francisco Araucho 1186, allà trobem el Casal Català de Montevideo on, coses d’una agenda ajustada amb poc temps, tenim un compromís amb la Biennal. Parlem amb Núria, la secretària del Casal, i visitem la biblioteca on també trobem altres obres valencianes il·lustres. Ens trobem amb Pere Camps i amb la resta de la delegació de la Biennal. Allà, en comptes dels retrats de les falleres majors de Montevideo trobem els dels presidents de la Generalitat del Principat de Catalunya (cap dona).
L’oloreta que ve del patí ens anuncia un asado imminent. Entre dubtes –i mirant el rellotge de reüll- acceptem la invitació, per no fer un lleig, i avancem amb la colita de cuadril, chorizo, etc.
Ens acomiadem emotivament de la delegació, es probable que desperten mentre naveguem sobre el Río de La Plata.
Ràpid un taxi cap al carrer Palmar 2119 entre Joaquín Requena i J.Paullier. Entrem a la Casa dels valencians i, només entrar, sentim la flaire d’un asado pendent. Ràpidament prenem lloc a la taula 1, 80 persones entre valencians i amics de valencians han guardat tiquet per al sopar i l’actuació. A l’escenari hi ha més micros dels que necessitem però, de sobte, un speaker de l’associació anuncia l’actuació del la Rondalla “Nit del foc” formada amb membres de l’associació. Pugen i canten “Si ens queda la cançó”.
No m’ho puc creure, de sobte la meua cançó pren uns altres significats. Una cançó que parla d’un mar que no ens pot separar, d’una llengua que ens fa de pont, del vers que duc al cor per veure més enllà…
El Borja i jo pugem a l’escenari i passegem flotant pel repertori. Més calidesa i més complicitat.
En acabat el concert ens plantifiquen un altre plat amb colita de cuadril, chorizo, etc. I com que som complidors…
En acabat signatures, abraçades i algun regal com el que em dóna Francisco Planelles (oriünd de Borriana) que em regala un llibre de poemes entre abraçades d’emoció.
Ens acomiadem de Mariela i Mariano, el seu marit, des del Casal ja buit. Se n’anem amb una miqueta de nus a la gola.
De camí al post-concert no deixe de pensar si hauríem estat capaços de menjar-nos un altre asado al Centre Balear de l’Uruguai.
Aquest matí, a la meua butaca del Buquebus sobre el Río de la Plata, Pensava en com m’hagués agradat compartir un sol asado amb els tres casals junts.
 |
| 6 de maig de 2012 Valencians a l’Uruguai |
feu clic sobre les icones del mapa per més informació
Mostra Feliu Ventura a Sud-amèrica en un mapa més gran
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Es llamativo como tu faceta artística te permite ver detalles, que no lo son tanto y que los manifiestas en tus canciones y en estas notas del viaje. Vamos por este mundo encadenados a una situación que no nos gusta, nos rebelamos, gritamos, intentamos hacernos oír, pero pocas cosas significativas parecen cambiar. Los políticos cambian de color, pero todo sigue igual.
Interesante lo que dices sobre que te hubiera gustado una sola reunión con todas las sedes juntas! eso muestra a pequeña escala como está el mundo. En Montevideo hay cerca de 40 centros españoles!! en Uruguay hay 19 intendencias con todo el gasto y la burocracia cuando con 2 o 3 alcanza y sobra. Hay 16 cuadros de fútbol en la divisional A y otros tantos en la B. De 16 de la A, 15 son de Montevideo.
Pero lo mismo sucede en España y en diversos países… lo mismo sucede en el mundo, donde los grupos de poder se han dividido la tierra en países, zonas, grupos y etnias, creando fronteras imaginarias que dividen en lugar de unir.
Pocos parecen darse cuenta que toda la humanidad viaja junta en un barco galáctico llamado tierra y que viaja en círculos, y que dentro de un año volveremos a estar aquí mismo nuevamente donde estamos ahora.