Dia 5 (El concert a La Experimental de Malvín)

 Vivir la vida y aceptar el reto,

recuperar la risa, ensayar el canto,

bajar la guardia y extender las manos,

desplegar las alas e intentar de nuevo,

celebrar la vida y retomar los cielos,

(Mario Benedetti)
 

Situada entre els carrers Michigan i Decroly trobem la La Sala La Experimental de Malvín. És alguna cosa més que una sala de concerts convencional. Per una banda està en una illa de cases de forma triangular i, per l’altra, està dins d’una escola de primària: “Escuela Experimental de Malvín”.

La escola fundada el 20 de abril de 1927 per Olympia Fernández seguia els criteris pedagògics del metge i psicopedagog belga Ovide Decroly que tenia una  proposta pedagògica basada en el respecte pel xiquet i la seua personalitat amb l’objectiu de preparar-lo per viure en llibertat.

Arribem a les proves de so amb puntualitat acompanyats per Pere Camps, Estela i Josep Maria Hernández en un vehicle de la Intendencia de Montevideo (que ve a ser una institució a mig camí entre un ajuntament i una diputació) [us imagineu un vehicle de la Generalitat acompanyant els musics d’una delegació Uruguaiana als seus compromisos?]

Bé, la prova perfecta. Tota la part tècnica de la Sala està en mans femenines. L’entrada és gratuïta, a la porta es lliuren números per ocupar les butaques en ordre. La gent arriba amb aquella deliciosa impuntualitat valenciana.

El Borja i jo enllestim els últims detalls al camerinos mentre Pere Camps fa la cloenda dels actes a la Sala. Tres segons de nervis, una implosió seguida d’una explosió i… “Buenas noches”.

El concert ha estat molt bé des de l’escenari, l’hem gaudit. Davant dels pocs dubtes inicials, s’ha confirmat que la llengua no és problema ni excusa. El públic de Montevideo és càlid i esclata a cada moment. Un humor universal, una complicitat en les descripcions de les comunes situacions socials, econòmiques i ideològiques. Et sorprèn cantant amb tu les melodies de “Present” picant de mans el ritme de les cançons. Rient amb “el nus de la  corbata” i les insinuacions eròtiques de “com la pell de la bresquilla”. De sobte entre el públic una petició d’un “que no s’apague la llum” que ens deixa desarmats i, és clar, la toquem. Un esclat que peta finalment amb la versió en català de “A desarambrar” de Daniel Viglietti. Emoció a l’escenari mentre sona “Adéu” i aplaudiments dempeus de la sala sencera. Ens fonem amb una abraçada amb tota la gent que ha vingut a escoltar “Música i lletra” a aquest barri costaner del sud-est de Montevideo.
La foto és de  Josep Maria Hernández Ripoll Periodista musical incrustat en l’expedició de la Biennal que ha fet una crònica del concert.

Avui “Música i lletra” ha sonat a la Casa dels valencians a Montevideo. Però això ja serà objecte d’un altra crònica. Com comprendreu, volem celebrar-ho fortament.


5 de maig de 2012 – Malvín

feu clic sobre les icones del mapa per més informació


Mostra Feliu Ventura a Sud-amèrica en un mapa més gran
 


Comparteix aquest article 

       

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *