25 de novembre

No us enganyaré pas: aquest cop m’ha costat déu i ajuda decidir-me. M’ha costat decidir el el vot, m’ha costat molt. Ha estat un procés eliminatori, imagineu! Ja podeu suposar que, d’entrada, sí que tenia una cosa clara: a qui no votaria. Tota la vida he votat esquerres i he votat independència i no tenia ni tinc intenció de canviar-ho, això. Per tant, aquest posicionament ja descartava una bona colla d’opcions des de bon començament. Així les coses, de les tres candidatures que em quedaven damunt la taula, n’he buscat els programes electorals, els he llegit (un altre dia parlarem, si voleu, de fer classes de redacció als qui els escriuen) i els he anat a veure als actes que han fet a Sant Boi. A tots els he demanat que m’aclarissin algun dubte que tenia i posteriorment m’he pres uns quants dies de reflexió personal.

No us explicaré quins dubtes tenia, quines eren les opcions que em feien titubejar ni quines raons o desraons m’han fet decidir: ja fa molt de temps que vaig acordar amb mi mateix que no em barallaria amb cap independentista ni, més i tot, el faria quedar malament en públic. I això malgrat que tot sovint no ho posen fàcil per tal que pugui complir amb aquesta determinació. Gens, gens fàcil, la veritat. És més, si no us canso, us diré també que la dispersió de l’oferta de vot independentista em va fer plantejar, en algun moment ara llunyà, la conveniència de si havia d’anar o no a votar el proper diumenge.

Em consta que altres independentistes heu passat aquesta vegada per processos més o menys similars i suposo que cadascú haurà arribat a la seva pròpia conclusió. El que, em sembla a mi, no s’hi val aquest cop, és prendre l’opció abstencionista com ahir mateix amb va dir algú que faria. No sé si diumenge farem història, com diuen alguns, o no. El que sí que sé és que, un cop hem aconseguit internacionalitzar el conflicte, ara toca un altre cop de puny al damunt la taula. Ja en vàrem fer un l’11 de setembre, doncs ara n’hem de fer un altre que ressoni per tot Europa i més enllà. No seré jo, només faltaria, qui us recomani el vot. Només us dic: no us quedeu a casa, voteu independència, fem visible el clam per la llibertat a les urnes!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *